Montse

 

Dietes vegetarianes, seguir una dieta o una altre per aprimar-se, per engreixar-se, per recuperar la salut perduda, per no causar tant sofriment als animals

Si més no, com i amb què ens alimentem és un dels temes que més ens hauria d’interessar ja que està al fonament de la vida mateixa; primer, necessitem respirar per seguir vius, a continuació, necessitem nodrir-nos. Com que és tant important i ho mamem de generació en generació dels nostres pares i avis (mares i àvies), el pes de la tradició i la força de la quotidianitat fa que actuem, en moltes ocasions, per inèrcia, automàticament, fins que alguna cosa ens fa canviar. Molts de nosaltres, en algun moment de la nostra vida hem fet canvis importants, definitius, per diferents motius; d’altres, anem canviant de mica en mica, introduint plats que les nostres mares no cuinaven i deixant-ne enrere d’altres que ja no trobem adequats.

Tampoc necessitem el mateix tipus i quantitat d’aliment els habitants d’una part del planeta que els d’una altre; els nens que els adults; les persones que fan una feina amb desgast físic que les que treballen amb el cap, o les persones més grans. En climes freds es necessiten aliments concentrats , més cuinats, en climes temperats un terme mig entre cereals i vegetals cuinats i amanides i fruites, i en climes càlids una major part d’aliments crus, germinats i fruites. Això es pot aplicar també a les diferents estacions de l’any, les sopes fredes a l’estiu i les calentes a l’hivern, per exemple.
Hi ha algunes diferències entre dietes vegetarianes.IMG DIETES-VEGETARIANES web

DIETA OVO-LACTO-VEGETARIANA
És la dieta vegetariana que exclou totalment els aliments provinents de la mort dels animals però inclou productes derivats de la seva explotació com són la llet, els ous i la mel. Hi ha variants com la dieta ovo-vegetariana (sense consum de lactis) i lacto-vegetariana (sense consum d’ous). Segueixen aquest tipus de dieta al voltant del 45% dels vegetarians. En molts casos és un primer pas cap a la dieta vegana per aquelles persones que es volen anar adaptant.

DIETA VEGANA
És la dieta vegetariana que no admet cap producte d’origen animal, ni la seva carn ni els seus derivats. Segueixen aquest tipus de dieta també al voltant del 45% dels vegetarians. L’increment de vegans en els últims anys és molt gran.
A part dels motius de salut pròpia i de empatia cap als altres animals, hi juga un paper molt important la consciència ecològica, que sap que la ramaderia industrial és un factor de contaminació molt important i genera més gasos d’efecte hivernacle que el transport. L’enorme malbaratament d’aigua per la producció de bestiar també és un element de pes.

DIETA CRUDIVEGANA
És la dieta anomenada també “viva”, ja que no es cuinen els aliments per sobre dels 45º , temperatura que si és superada es considera que fa malbé una gran part dels nutrients.

DIETA MACROBIÒTICA
Amb forts principis filosòfics, la dieta macrobiòtica distingeix els aliments yin dels yang, és a dir, els aliments amb un efecte alcalinitzador i expansiu, dels que tenen un efecte acídificant i contràctil. Busca l’equilibri entre ells ja que es necessiten ambdós elements per gaudir d’un cos i una ment saludables. La base de l’alimentació macrobiòtica són els cereals integrals complementats amb verdures i es tenen en compte les compatibilitats entre els aliments per aconseguir la màxima eficiència metabòlica.

DIETA ESTEINERIANA
Els seus seguidors s’anomenen biodinàmics, els aliments han d’haver estat conreats seguint els principis de la Biodinàmica, que va ser desenvolupada per Rudolf Steiner ,d’aquí ve el nom, i que, a més de ser ecològics, han tingut en consideració tots els factors que interrelacionen , sòl, plantes i animals, així com un calendari de sembra que segueix el moviment dels astres i uns preparats vegetals i minerals propis.

DIETA FRUGÍVORA
Consisteix en tornar a l’alimentació prehistòrica de l’ésser humà, abans de l’agricultura. Bàsicament consta de fruits frescos i fruits secs.

L’ésser humà és omnívor, pot menjar de tot, des de dietes amb aliments d’origen animal a dietes exclusivament vegetarianes. Ara, poder menjar de tot no vol dir haver de menjar de tot per tenir una bona salut. La ciència ha demostrat que les dietes vegetarianes són saludables i adequades en totes les etapes de la vida, i fins i tot, incideixen positivament en la millora i curació de moltes malalties.

El cert és que en els últims tres anys, a Alemanya, que va un pas endavant en temes mediambientals, entre altres, s’ha incrementat en un 800% el nombre de persones que han deixat de menjar carn i peix i basen doncs la seva alimentació en la dieta vegetariana. Un creixement esperançador.

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here