Pep Llop

Us presentem la primera entrega de la sèrie d’articles pertanyents a la secció Planeta Viu de Bio Eco Actual que porten per nom: Mobilitat Sostenible. Aquests consten de 6 entregues per Pep Llop, antropòleg i eco activista que setmana a setmana anirem publicant al Bloc.

Parlar de mobilitat sostenible avui, és quelcom molt important a l’hora d’avaluar i preservar el sistema ambiental del conjunt del nostre planeta.

La mobilitat de persones i mercaderies en un món globalitzat, com ho és el nostre, genera un dels impactes més potents en el nostre medi ambient. És per això que es fa imprescindible una reflexió sobre la qüestió.

Hi ha diferents variables a observar, la generació de residus a l’atmosfera i per tant la seva contaminació, amb conseqüències directes a la vida en el planeta, l’efecte hivernacle i les seves conseqüències, com són les partícules que afecten directament les persones en la seva salut, l’escalfament del planeta i les seves conseqüències en el canvi climàtic, la generació de residus dels propis mitjans de transport i en conseqüència les seves dificultats de reciclatge…
Amb tot, i abans d’entrar en la concreció, cal dir que el nivell de consciència general, cada cop és més elevat, si més no en els països més desenvolupats o en vies emergents i en conseqüència estem fent passos, encara que tímids, que ens donen una escletxa d’esperança, malgrat molts pensem que estem arribant tard, tot i tenir ja, des de fa anys algunes alternatives que ens haguessin pogut estalviar algunes de les evidències que avui estem patint a nivell global: el canvi climàtic, la ineficiència d’alguns processos productius, la ineficàcia dels sistemes de mobilitat de les persones, amb grans pèrdues de temps per executar les diferents tasques…
Donada la importància i complexitat d’aquesta qüestió, i tenint en compte les limitacions d’espai, em proposo l’anàlisi en diferents articles, en els que veurem diferents aspectes: el transport públic de persones, que farem entre aquesta primera entrega i la següent, el transport privat, que veurem en un proper article i, finalment, el transport marítim, tant de persones com de mercaderies, i el sistema global de producció de bens i serveis.

Quan ens referim al transport de persones, en la seva vessant pública, ens referim al transport aeri, als sistemes ferroviaris, al transport marítim i al transport públic col·lectiu per carretera (autobusos, taxis…).

Analitzant el transport aeri, observem que en els darrers 30 anys, aquest ha significat un sistema de modernitat i rapidesa, amb el que s’ha interconnectat el món per mitjà de grans rutes intercontinentals, continentals i vols domèstics, cosa que per una banda sembla molt interessant, pel que fa la comoditat i capacitat de connexió ràpida, entre diferents punts… Però la pròpia idiosincràsia d’aquest sistema, ha implicat un dels graus de contaminació més brutals, en quant a la despesa energètica necessària per realitzar aquest servei, i per altra banda, la conseqüent emissió de partícules contaminats a l’atmosfera. Avui, s’està treballant en la línia de nous avions, amb millors tecnologies, que redueixin aquests nivells d’emissions així com de consums, alhora de fer més eficients els aparells, de tal forma que amb menys combustible puguin transportar més quantitat de persones i mercaderies. En aquest sentit, pot haver-hi un punt d’optimisme, malgrat ser aquest un transport on la ràtio per persona transportada respecte als quilometres fets, sigui dels més contaminants.

A més de ser un model de transport, que per la seva velocitat a nivell de trajectes de llarga durada, sigui difícilment reemplaçable; pel que fa a les petites i mitjanes distàncies, sí que s’ha demostrat que les connexions ferroviàries poden ser i són una alternativa més sostenible mediambientalment, fins i tot més competitives; tenim l’exemple del tren d’alta velocitat de Barcelona-Madrid o Paris-Lió, on l’eficàcia i la comoditat del passatger, ha tret de forma considerable quota de mercat al transport aeri en aquests itineraris, tot i que amb això no vull dir que sigui la “panacea”, però sí una millora substancial, sempre en el supòsit que l’energia elèctrica necessària per aquest sistema de transport sigui generada amb energies renovables. Per altra banda, el sector aeronàutic, sabedor d’aquesta realitat, està en la línia d’investigació en I+D per tal de cercar nous combustibles, que puguin permetre el manteniment i la sostenibilitat del sistema aeri mundial; amb tot i pel volum que representa avui el tràfic aeri mundial, el repte en la velocitat d’implementació de les actuals investigacions esdevé crucial i urgent, molt urgent.

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here