Pep Llop

Us presentem la segona entrega de la sèrie d’articles pertanyents a la secció Planeta Viu de Bio Eco Actual que porten per nom: Mobilitat Sostenible. Aquests consten de 6 entregues per Pep Llop, antropòleg i eco activista que setmana a setmana anirem publicant al Bloc.


En relació al transport ferroviari, aquest és un sistema col·lectiu de comunicacions amb una alta implementació a nivell mundial, que ha fet uns avenços extraordinaris en la seva curta història, passant de les locomotores de carbó a les de gasoil i, finalment, a les elèctriques.

Avui podem dir que, en el món occidental, la font d’energia més important en aquest model de transport és l’electricitat. Aquesta encara no té avui el seu punt de partida en les energies renovables i per tant, el tema no és tant l’eficàcia del transport ferroviari en sí, sinó el model energètic dels diferents països. Amb tot però, estem parlant d’un model que permet un alt nivell d’eficiència i d’estalvi de recursos, en temps i emissions contaminants, força interessant, a més de ser un model que s’adequa perfectament a diferents necessitats, les de les comunicacions de proximitat i les de mitja i llarga distància amb alta velocitat. 

Crec que cal una aposta molt més ferma per part dels diferents estats en aquest sentit i en aquest model, ja que ens permet grans volums de persones desplaçades i comunicades, amb un alt nivell de competitivitat; amb tot però, les mancances venen donades per la insuficiència de xarxes interconnectades, que puguin cobrir amb més eficiència la demanda potencial.

Els països que varen fer aquesta opció ja fa uns quants anys, Holanda, Alemanya i, en general els països del centre i nord d’Europa, així com Amèrica del nord, estan avui en una molt millor posició pel que fa al respecte mediambiental i també en la qualitat dels serveis de transport públic de masses que la resta de països.

Seguint amb el fil del transport ferroviari, cal tenir present el transport intern dins les ciutats, com poden ser els metros i els tramvies, que permeten junt amb els autobusos, poder cercar la màxima eficiència en la mobilitat urbana i interurbana, fent que si les xarxes intermodals de transports són suficientment adequades, puguin respondre a la demanda ciutadana d’una forma bastant sostenible.

En conseqüència, calen dos elements importants a millorar pel que fa al transport públic en general, per una banda la millora en la producció de l’energia elèctrica que aquests consumeixen, i per altra banda, la creació de xarxes intermodals, que cobreixin realment totes les necessitats de desplaçament, tant interns o urbans com de més llarg abast. Per últim, remarcar la importància d’altres serveis públics, de proximitat també, com autobusos i taxis, cada cop més eficients i menys contaminants, però aquest aspecte serà abordat en l’àmbit dels vehicles eficients.

Com a punt final, avui sento que els models de les diferents línies d’investigació, les tecnologies, les logístiques de les estructures del transport… s’estan aproximant a la seva maduració, tot i que, com hem dit anteriorment, cada dia que passa són masses les tones de CO2 que estem emetent a l’atmosfera per tal de donar sortida a la gran demanda de mobilitat d’avui, i aquest és un tema que, potser, també l’hauríem de repensar.

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here