Us presentem la tercera entrega de la sèrie d’articles pertanyents a la secció Planeta Viu de Bio Eco Actual que porten per nom: Mobilitat Sostenible. Aquests consten de 6 entregues per Pep Llop, antropòleg i eco activista que setmana a setmana anirem publicant al Bloc.
En aquest tercer article de la seqüència en relació a la mobilitat sostenible, ens endinsarem en el món de l’ús del transport marítim de persones, ja que reservem el transport de mercaderies per mar, per a un altre article que farem en altres edicions.
L’ús de les vies marítimes pel transport, és potser un dels sistemes de comunicació de mig i llarg recorregut més antics de la història de la humanitat.
Només cal anar a les èpoques de l’antiguitat grega i romana i la seva expansió colonitzadora de territoris en l’àmbit de la mediterrània, on els vaixells varen ser una de les eines d’aquella expansió colonitzadora. A l’època medieval, podem veure com la descoberta de nous territoris i el trasllat de persones es feia per vies marítimes.
En tot cas i ara i entrant en el que és del nostre interès, pel que fa a la situació actual i des d’una visió mediambiental i de sostenibilitat, podem veure com aquest mitjà de transport s’ha transformat, d’un mitjà que inicialment depenia de la força dels vents i la força humana (moltes vegades esclaus), a una força gens sostenible, a partir del descobriment de les turbines de vapor i posteriorment dels grans motors de fueloil, que ens han portat fins al dia d’avui.
Avui, i donada la competència d’altres mitjans de transport col·lectiu com són els aeris, les línies de transport de persones per via marítima s’han transformat fonamentalment en transport turístic, amb l’arribada del creuers cada cop més en voga i amb vaixells més grans, amb capacitat per transportar quantitats ingents de persones per zones turístiques del món. També hi ha zones on les línies regulars de transport de persones via marítima són importants, per traslladar persones i els seus automòbils a illes determinades i també pel creuament de badies que d’altra forma implicarien grans despeses de combustibles, fetes amb altres mitjans.
Amb tot, podem dir que aquests mitjans de transport de grans capacitats poden ser d’alt impacte mediambiental per als mars i oceans on circulen però, al mateix temps, l’impacte cada dia esdevé més gran per la quantitat d’aquests grans vaixells, tot i que alhora, les normatives internacionals de transport marítim i els avenços tecnològics fan que proporcionalment, els impactes mediambientals puguin ser cada cop més respectuosos amb el seu mitjà.
Un altre element és el que té a veure amb l’ús del mar com a zona d’esbarjo, amb embarcacions lleugeres que, per la seva quantitat, també representen un factor que durant molts anys ha estat molt i molt contaminant per a les aigües costaneres. Amb tot, i volent ser optimista, crec que el nivell de conscienciació, les legislacions i la sensibilització dels usuaris d’aquest tipus d’embarcacions, (cada cop podem observar un ús més racionalitzat i avançat tecnològicament), fa que puguem ser optimistes en el seu ús, tot incloent-hi les embarcacions a vela, sistemes de generació d’energia elèctrica per a l’ús de vaixells a partir de la energia eòlica, i les plaques fotovoltaiques.
Així doncs, podem concloure que el transport marítim en general (parlarem en altres articles de l’impacte del transport de mercaderies), ha estat ens els dos darrers segles un sistema eficient però, a la vegada, molt degradant per al medi marítim i els seus ecosistemes naturals. El punt al que hem arribat, si pensem en el conjunt de sistemes de mobilitat marítima, és l’abús que aquests sistemes de transport han fet de l’aparent immensitat del mar i de les seves capacitats de regeneració, el que fa que avui haguem necessàriament de repensar el sistema, i aplicar en aquest model de transport, que pot ser eficient i útil, un sistema més evolucionat tecnològicament, que permeti la compatibilitat d’usos i el respecte pels ecosistemes marítims.
