Us presentem la quarta entrega de la sèrie d’articles pertanyents a la secció Planeta Viu de Bio Eco Actual que porten per nom: Mobilitat Sostenible. Aquests consten de 6 entregues per Pep Llop, antropòleg i eco activista que setmana a setmana anirem publicant al Bloc.

Un àmbit importantíssim de la mobilitat obligada és aquella de curt i mig recorregut en l’àmbit urbà i metropolità. En aquest article parlarem del transport per vies urbanes i interurbanes des de l’àmbit del que serien els transports públics, és a dir, les línies d’autobús, el metro, els taxis i el bicing, d’incorporació relativament recent en algunes ciutats.

 

El transport públic urbà i interurbà genera la major part dels desplaçaments de les persones en la vida quotidiana, per anar a la feina, les compres, l’oci, l’escola… és per aquest motiu, que en grans conglomerats urbans, fa bastants anys que es treballa i s’aposta pel transport públic en lloc del privat. Gràcies a aquesta aposta de moltes ciutats, el nivell d’eficiència d’aquests transports ha tingut una projecció ascendent i podem veure exemples de ciutats en les que només és possible accedir als centres urbans per mitjà d’aquest tipus de transports col·lectius, evitant d’aquesta manera congestions, contaminació, i aportant rapidesa en l’accés i fins i tot resultats econòmics positius per als propis usuaris.

En aquest sentit, dir que gairebé per una qüestió de col·lapse i per evitar-ho, s’han pres mesures molt interessants en ciutats mitjanes i grans, com pot ser l’ús recent del bicing per a trajectes relativament curts en l’interior de la ciutat, que, amb contaminació zero, resulta ser un mitjà àgil, ràpid i alhora saludable per als mateixos usuaris.

El problema ara apareix en els trajectes interurbans, on els sistemes públics no són prou eficaços, connectant de forma eficient tota l’àrea de la metròpoli. I aquí és, des del meu punt de vista, on cal continuar fent grans esforços per cobrir tota la demanda interurbana amb mitjans de transport eficients, econòmics i ràpids.

El creixement dels sistemes de transport integrat amb metro i bus, tant intern a la ciutat com en la seva àrea metropolitana, fa cada vegada més interessant aquesta opció per a l’usuari, alhora que baixa els límits de pol·lució a partir de la disminució del gran nombre de vehicles de motor d’explosió a la gran ciutat. Tot i això, crec que cal avançar molt més, i seguir exemples d’èxit d’algunes ciutats on les xarxes públiques són tan eficients que és absolutament dissuasori l’ús dels vehicles privats a la ciutat.

En aquest apartat crec que val la pena dir també que els sistemes com els metros i tramvies, que són sistemes molt eficients des del punt de vista de la quantitat i capacitat de mobilització de persones en aquestes àrees, tenen una singularitat a destacar i és el seu consum d’energia elèctrica, el que els fa molt més sostenibles mediambientalment, tant pel que fa al tipus de consum energètic, com pel que fa a les seves emissions.

Cal destacar aquí també un canvi de molt valor mediambiental, com és el de la transformació dels autobusos urbans i en alguns casos també els interurbans, amb sistemes de propulsió cada vegada més respectuosos amb el medi, amb tendència a evitar les emissions de partícules contaminants (autobusos elèctrics, amb gas, i actualment experimentals amb hidrogen, entre d’altres.) En aquest sentit també podem parlar del taxi, que, com a mitjà públic de transport en zones determinades de la ciutat, apareix cada vegada més amb motors híbrids i fins i tot elèctrics, el que pot resultar un avanç molt eficient en aquest espai.

En definitiva, la ciutat tendeix o ha de tendir a ser un espai lliure de fum i de contaminació provinent dels vehicles motoritzats amb combustibles fòssils i s’ha de transformar en un espai d’ús del transport públic, eficient i mediambientalment respectuós, amb tots els sistemes de mobilitat interna a les ciutats, per això cal una major aposta de les autoritats locals per potenciar aquest tipus de mobilitat, i cal que l’usuari tingui la possibilitat real de fer ús d’aquests sistemes de transport en benefici de tots i del planeta. Pensem que la major part dels contaminants indesitjats per a l’atmosfera es generen fonamentalment en les grans conurbacions urbanes del planeta.