Pep Llop

Us presentem la sisena i última entrega de la sèrie d’articles pertanyents a la secció Planeta Viu de Bio Eco Actual que porten per nom: Mobilitat Sostenible. Aquests consten de 6 entregues per Pep Llop, antropòleg i eco activista que setmana a setmana hem publicat al Bloc.


Avui, ens endinsarem en un dels aspectes més complexos de la mobilitat, en concret el transport de bens i mercaderies dins d’un món globalitzat, un model que, necessàriament, implica una quantitat impressionant de desplaçaments de bens.


Un simple producte que podem trobar a la botiga del costat de casa, pot incloure parts d’ell mateix fabricades en diferents parts del món, incloses les seves matèries primeres, sempre en resposta a l’interès del mercat i dels costos econòmics per a la seva producció. Prescindint dels costos que generi la seva petjada ecològica i mediambiental.

Un món globalitzat, en el qual estem immersos, on a tot arreu es poden trobar quasi bé els mateixos productes, les mateixes marques comercials (grans corporacions), que imposen amb tots els seus mitjans a l’abast, l’homogeneïtzació dels productes i serveis, per a tot el món. Aquest model, que és l’imperant avui, implica una ingent quantitat de desplaçaments de mercaderies arreu del món. I amb quins mitjans de transport? Doncs amb tots els disponibles: avions, vaixells, trens i camions.

És evident que no tots deixen la mateixa petjada ecològica, però molt sovint aquest no és el tema que es té en compte, el que es té present, és l’interès econòmic i els costos d’aquest transport, així si cal velocitat per a l’assemblatge d’un producte determinat, aquest es farà amb transport aeri, si el que cal és transportar grans quantitats de matèria primera (petroli…), o bé de productes prèviament muntats (cotxes…), els mitjans utilitzats seran els transports marítims i/o els ferrocarrils; o bé quan les infraestructures ferroviàries no existeixen, com més endavant comentarem, utilitzarem el mitjà menys sostenible i més car, el transport per carretera.

Un exemple que crec, que donada la situació global, pot ser interessant remarcar, és l’exemple d’on estem vivint, resulta que l’anomenat arc mediterrani, gran productor de productes finals per a la industria de l’automòbil i d’altres productes industrials, i a més ben considerat pels seus nivells de producció i exportació de diferents productes, a dia d’avui no està connectat amb els mercats europeus, principals consumidors d’aquest productes, per mitjans de transport que puguin ser més eficients i amb menys petjada ecològica, com pot ser el transport ferroviari. El famós corredor del mediterrani, avui encara no existeix, amb la qual cosa, cal anar a cercar altres mitjans de transport molt més contaminants, més cars per al desplaçament dels productes, alhora que amb més impacte mediambiental, social i de seguretat per al territori, com pot ser el transport per carretera amb camions de gran tonatge. Aquest és un model de país, que no ha estat capaç de crear les infraestructures necessàries per al trasllat de les seves mercaderies, la qual cosa més enllà de l’àmbit mediambiental i de la manca de sostenibilitat del sistema, implica necessàriament menys competitivitat d’aquest model industrial, en relació a d’altres zones del propi mercat europeu.

Crec però, que en aquests moments, està succeint quelcom d’interessant, s’està observant que la ineficiència del sistema de transports, resta competitivitat als productes i en alguns casos, de tal manera que aquelles produccions de proximitat que es realitzaven abans del procés de globalització massiu, i que eren les produccions fetes el més a prop possible del lloc de consum, descolonitzats als anys 80 i 90 del segle passat, avui inicien una tendència de re localització, on entre d’altres element del procés, també hi estan implicats els processos de transport.

Hi ha també, un element que ens està caracteritzant a dia d’avui, i que és una redefinició en les propostes de consum dels propis consumidors, on la teoria d’aproximació del producte final en la seva elaboració, sigui localitzada a prop del punt del seu consum, això passa amb productes de consum quotidià (l’alimentació, per posar un exemple). Però també, hi ha possibilitats realistes  en la producció de bens energètics, avui podem parlar en un altre extrem, de la producció d’energia, el més propera possible als qui la consumiran (de totes maneres cal dir que per una banda tenim les tecnologies i la voluntat de molts ciutadans, i per l’altra el que com sempre han estat les legislacions que ho facilitin).

En tot cas, el que estem vivint avui, crec que té a veure per una banda amb models que canvien a una velocitat extraordinària i per altra amb legislacions que no són capaces d’adaptar-se a la velocitat de funcionament del món i els seus avenços tecnològics, ni tampoc amb els conceptuals de la societat i de la ciutadania. Tenim un greu problema amb les polítiques dels estats, que més aviat defensen uns interessos desfasats, amb poca visió de futur, en el més ampli sentit del terme, que no s’impliquen en les infraestructures, que podrien ajudar a fer un canvi significatiu per al model i encara estan encallats en models ja superats avui.

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here