ESPAI PATROCINAT PER:
Humana Fundación Pueblo para Pueblo
El reciclatge és una estratègia per gestionar els residus sòlids i és indispensable per preservar els recursos naturals
En la Prehistòria, el reciclatge d’instruments, probablement va ser determinant en les poblacions caçadores – recol·lectores del Paleolític. El reciclatge s’associa a un comportament expeditiu, a una forma fàcil i ràpida de disposar d’un utensili quan sorgeix la necessitat; era part de la forma de vida.
El concepte del reciclatge va ser vist per les comunitats prehistòriques com un mitjà per sobreviure i reciclaven els seus artefactes de pedra: recollien eines rebutjades o trossos de sílex i ossos, per crear noves eines com per exemple ganivets.
Segons Pere Roura (físic de la Universitat de Girona), es pot dir que l’activitat recicladora comença en el mateix moment que la fabricació de materials. El valor intrínsec del material d’un objecte usat fomenta el reciclatge, ja que així s’estalvia treball i energia. Sens dubte, les primeres raons del reciclatge van ser estrictament econòmiques ja que resultava més car fabricar el ferro, per exemple, que reaprofitar-lo.
Durant la Revolució Industrial, el reciclatge disminueix ja que la introducció d’una fabricació automatitzada i la conseqüent baixada de les despeses de producció, van permetre que moltes companyies produïssin en massa els seus materials i d’aquesta manera era més barat comprar nous productes que reutilitzar els vells.
El crack de 1929 i la Segona Guerra Mundial, van devastar l’economia global, crisi que va durar en la majoria dels països fins als anys 40. Amb la pobresa i la desocupació, el reciclatge va tornar a ser important a través de la reutilització dels materials vells.
Amb la recuperació econòmica després de la Guerra i els anys 60 i 70, es fabriquen nous articles i apareix, amb la producció a gran escala, “el material com a residu”.
Reciclatge d’eines de sílex a la Prehistòria
En 1970 es crea l’Agència de Protecció Ambiental als EUA i els consumidors i les corporacions s’adonen que l’energia i els diners podrien ser estalviats, juntament amb recursos sostenibles.
La producció d’envasos a un preu cada vegada més baix no justifica les raons econòmiques tradicionals per a la seva recuperació. Al segle XX, apareixen també els envasos no retornables de llauna, alumini, vidre, paper, plàstic, etc. Probablement, aquesta és la raó principal del reciclatge en l’actualitat, a més de la preocupació pública per la protecció del medi ambient.
Durant els anys posteriors, la recol·lecció d’escombraries reciclades va ser introduïda en la quotidianitat i es va convertir en norma, ajudant a establir el reciclatge com una opció més convenient. El deteriorament de la capa d’ozó va aconseguir un reconeixement més substancial com a preocupació ambiental i va ser utilitzat per motivar els esforços per reciclar a una escala més ampla.
Actualment els esforços per reciclar són evidents de forma contínua. La recerca científica sobre l’ambient i les conseqüències de les nostres accions mai han estat més disponibles per al públic, així com la informació sobre com reciclar i conèixer els tipus de material per usar-los de diferents maneres.
