burruezo clip image002 1

Ni a Catalunya, ni a Espanya, mai la classe política ha apostat decididament per l’alimentació ecològica. Mai. S’han vist alguns detalls, molt escassos, en certs moments, però l’aposta valenta pel món de l’alimentació ecològica ha brillat sempre per la seva absència entre la classe política cañí, ja sigui en els seus diferents formats estatals, autonòmics, consistorials, etc.

 

Per què? Principalment, per dues raons. D’una banda, els nostres polítics són titelles. Però els titellaires són uns altres. A la gran indústria no li interessa cap competència. Són els grans magnats i els tecnòcrates de les grans corporacions els que mouen els fils dels nostres mediocres polítics, portin corbata o jersei de llana. Compleixen ordres i les compleixen a gust. D’altra banda, la seva miopia de curt termini els impedeix dur a terme legislacions que siguin capaces d’entendre els problemes d’una forma holística i proposar, doncs, solucions homeotéliques, és a dir, solucions capaces d’eradicar certs problemes d’arrel.

En alguns països d’Europa, com Alemanya, Dinamarca, Itàlia, França o UK, per exemple, la qüestió de l’alimentació ecològica ha suscitat molts més consensos i s’han vist detalls curiosos i honrosos. Perquè l’alimentació i la salut de la població, de la ciutadania, és una qüestió d’estat. Per això aquests països ens porten tants avantatges pel que fa al consum interior “bio”. Hi ha hagut un suport institucional que ha pres forma en legislacions apropiades, campanyes promocionals en mitjans públics, etc. Els nostres polítics, en canvi, sigui quin sigui el color de la jaqueta o l’àmbit de la seva actuació, s’ufanen per parlar d’ecologia però les seves actuacions van sempre en la mateixa direcció: la protecció dels interessos dels grans empresaris intercontinentals.

“l’estat espanyol és el més colonitzat per les transnacionals dels transgènics de tota la Unió Europea”

És possible que hi hagi més excepcions, però, en el meu cas, les úniques persones amb les que jo m’he topat, a la classe política, que apostaven personalment, amb devoció, per l’alimentació ecològica han estat dues dones: la Cristina Narbona (ex-ministra amb el PSOE) i l’Imma Mayol (que, des d’Iniciativa per Catalunya, va formar part del tripartit que va governar Barcelona durant uns anys).

Però molts dels nostres polítics, els mateixos que legislen a favor de la modificació genètica (l’estat espanyol és el més colonitzat per les transnacionals dels transgènics de tota la Unió Europea), consumeixen “bio” a casa, per a ells i per als seus fills. Conec molts casos. Saben el que és millor per a tots, però legislen per enverinar al seu poble, al qual li agrada també enverinar-se. Què fer? Seguir promovent el que és millor per a tots, perquè és una obligació moral i espiritual, i desafeccionar-se total i absolutament dels resultats.

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here