Alberto Dez

Que l’ús d’animals en experimentació implica causar sofriment és una asseveració de la qual ningú dubte. El dilema actual es refereix més a què fer quan no disposem de mètodes alternatius. En aquest cas i més enllà de polèmiques fins avui estèrils, tant les metodologies de treball com la legislació han evolucionat cap a procediments que redueixen el nombre d’animals o limiten fins on és possible el dany infligit.

No obstant això hem de considerar que molt abans d’escollir el mètode d’investigació utilitzat per l’obtenció d’un resultat hi ha una premissa prèvia: per a què serveix el resultat? O, dit d’una altra manera,  es justifica qualsevol mètode a qualsevol preu, independentment de l’ús que fem del resultat?

Aquests interrogants van afectar de forma directa a la indústria cosmètica en la que els dolorosos experiments amb animals difícilment es podien defensar sota el prisma d’una banal, prosaica i suposada millora estètica que la societat consumeix però no accepta com a part substancial de la seva salut. Són productes prescindibles.

Ja des dels anys 70 del segle passat la mateixa indústria cosmètica va ser conscient d’aquest dilema, que en el fons es traduïa en termes de màrqueting, i es va posar a treballar en la investigació de mètodes alternatius que no utilitzessin animals. És segurament el sector industrial que més esforços ha fet en aquest camp del que després se n’han beneficiat  també altres sectors aliens a la cosmètica i que també utilitzen animals.

Cruelty FreePer la seva part el legislador també ha reaccionat i avui dia la Unió Europea disposa d’una avançada legislació fruit d’un llarg procés que va donar els seus primers passos el 1993 i va acabar el dia 1 de Març de 2013. Al llarg del mateix es va començar prohibint l’ús d’animals amb fins cosmètics tant en les seves formulacions finals com en l’elaboració dels seus ingredients, hi hagessin, o no, mètodes alternatius. Fora del territori comunitari també es va avançar, acceptant que l’ús d’animals no fos obligatori el que no significava que estigués, com a Europa, prohibit.

Per aquest motiu la legislació europea va haver d’ampliar i, a més de prohibir fer, aquí, assajos amb animals amb fins cosmètics, va haver  de prohibir també la importació dels mateixos des de laboratoris extracomunitaris. De no fer-ho no haguéssim fet res més que exportar el problema.

Cal reconèixer que el context avui és radicalment diferent de que teníem fa 20 anys. No obstant això els problemes, o dubtes, persisteixen. La prohibició europea d’usar o importar productes testats en animals afecta exclusivament a productes “amb fins cosmètics”. La immensa majoria dels ingredients utilitzats per la indústria cosmètica són compartits per un altre tipus d’indústries pel que,  cóm evitar que productes testats en animals amb altres fins, per exemple farmacèutics , siguin emprats al final per la indústria cosmètica? Aquí les autoritats competents hauran d’estar molt alertes a l’hora d’autoritzar nous productes cosmètics, desgranant els seus ingredients i assegurant-se de que el principi que va inspirar la legislació europea no és tergiversat. La indústria cosmètica ha de seguir amb les seves línies de recerca en mètodes alternatius per als tres procediments científics que encara no en tenen, i no buscar possibles escletxes legislatives. Hem avançat molt però queda molta feina pendent. Mentrestant, per caminar sobre segur… la cosmètica natural

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here