Condicions laborals dignes i salaris justos, la igualtat entre homes i dones, el respecte al medi ambient i no permetre l’explotació laboral infantil, són les bases del Comerç Just, moviment que va sorgir fa 40 anys per tal de donar suport al desenvolupament dels pobles del sud i lluitar contra la pobresa. Hi ha productes com el cafè, el cacau, la canya de sucre o el cotó que tradicionalment s’han hagut d’importar.

Des que el 1969 s’obrís a Holanda la primera botiga de comerç just d’Europa fins avui, hi ha hagut moltes transformacions. Actualment, unes 500 empreses controlen aproximadament el 70% de tot el comerç mundial.

Les dades indiquen que el comerç just creix però el comerç mundial està cada vegada més concentrat en menys mans i són majors les condicions d’explotació i desigualtat.

A Espanya, el Comerç Just no ha interromput les seves vendes en l’última dècada i, dels gairebé 7 milions d’euros de facturació el 2000, es va arribar als 28,3 milions el 2012. Així ho indica l’últim informe de la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ).

És, sens dubte, una dada positiva però petita si la comparem amb els 1500 milions d’euros que factura la Gran Bretanya. I si atenem al que es consumeix en comerç just per persona a l’any, els espanyols amb prou feines arribem als 60 cèntims, mentre que en països com el Regne Unit o Suïssa, la mitjana per persona puja a 28 i 29 euros respectivament.

En aquesta economia globalitzada, hem de ser conscients que cada vegada que anem a comprar al súper o a la botiga del nostre barri, estem decidint com volem que siguin les regles d’aquest sistema.

Com reconèixer un producte de Comerç Just

A Espanya, les organitzacions socials que han treballat en el desenvolupament del Comerç Just tenien les seves pròpies botigues, però ara les empreses han començat a participar també. Trobem dos tipus de garantia:

D’una banda hi ha la certificació de producte, que atorga Fairtrade Internacional, organització que estableix, a escala mundial els estàndards de Comerç Just per a productors i comerciants. Per garantir la independència i la qualitat del seu sistema de certificació, l’auditora independent FLO-Cert visita als productors, verifica el compliment d’aquests estàndards i concedeix el segell. Alguns d’aquests estàndards són, per exemple, que els productors puguin cobrir costos, que es respectin els drets dels treballadors o que a més rebin una prima de finançament addicional per a millores en el negoci: formació, inversió en cultiu biològic, etc…

D’altra banda hi ha la garantia d’organització, que donen associacions que des de fa molts anys s’han dedicat al Comerç Just, abans que el segell Fairtrade fos creat. La majoria tenen les seves pròpies botigues i controlen el producte des del seu origen. Moltes d’elles tenen a més el segell Fairtrade i també les trobem en supermercats i botigues d’alimentació ecològica.

Com ja hem dit en altres ocasions, el paper de les administracions públiques és molt important. Actualment només consumeixen un 0,5% del comerç just que es ven a tot Espanya. En aquest sentit cal esmentar dues notícies importants. Precisament aquest mes entra en vigor la nova normativa de la UE que permet introduir criteris socials i mediambientals en les licitacions. D’altra banda, al començament d’aquest any la UE va signar un acord que regularà les matèries primeres per evitar l’especulació amb els aliments, com passa, per exemple, amb el blat, el blat de moro o el sucre. Ara el que cal és que els països membres ho incloguin en la seva legislació.