Montse

ECOLOGÍSTES HISTÒRICS: Félix Rodríguez de la Fuente (1928-1980)

Félix Rodríguez de la Fuente va néixer a Poza de la Sal, Burgos, el 14 de març de l’any 1928.

Etòleg, naturalista, divulgador científic, home de gran personalitat, va estudiar el comportament dels llops; les àguiles; els voltors; els linxs; en va parlar en articles en diaris; en revistes; en programes de ràdio; en col·laboracions en programes de televisió; els va filmar i va arribar a ser molt i molt popular amb els seus programes propis a televisió com Fauna, Vida Salvaje, Planeta Azul i El hombre y la tierra.

Va créixer en un ambient familiar intel·lectual, el seu pare era notari, mostrant, des de petit, molt interès per la natura. Als deu  anys va entrar intern als Corazonistas de Vitoria, experiència que no li va agradar gaire per la pèrdua de llibertat que això li va reportar.

Al 1946 va començar  la carrera de Medicina a la Universitat de Valladolid i es graduà en Estomatologia a Madrid, l’any 1957. Paral·lelament, es va convertir en un gran expert en falconeria. Es un dels firmants de l’acta de fundació de la Sociedad Española de Ornitología i promotor de la Asociación para la Defensa de la Naturaleza (ADENA).

Madurez ConLobospqnVa exercir d’odontòleg a mitja jornada durant un parell d’anys, per poder seguir amb la seva vocació naturalista, fins la mort del seu pare, al 1960, llavors ho va deixar del tot per dedicar-se de ple a la seva passió per la falconeria i per l’estudi de la Fauna Ibèrica i la divulgació científica.

Durant aquests anys va ser de gran influència en ell la personalitat del biòleg Jose Antonio Valverde, qui es va donar a conèixer internacionalment al enfrontar-se al Ministeri d’Agricultura quan es volia assecar les Marismes del Guadalquivir, assumpte que finalment va concloure en la creació del Parc de Doñana.

El 1966, l’any en que es va casar amb la francesa Marcelle Geneviève Parmentier, aconsegueix la protecció per llei a Espanya del falcó pelegrí i de les rapinyaires nocturnes, el que converteix el país en un referent, ja que és el primer en què s’aprova una normativa d’aquest tipus. Amb la seva dona va criar dos llobatons que va salvar de morir a cops de pal, i els va portar a una finca de Pelegrina, prop de Sigüenza (Guadalajara), on va aprofundir en l’etologia del llop. El llop era un animal perseguit i assetjat, s’ el considerava enemic de l’home i, concretament, de la ramaderia i de les espècies cinegètiques, i el defensar-lo li va portar molts problemes, inclús va rebre amenaces de mort.

En una època en que l’Ecologisme no existia com a tal, va ajudar a conèixer i a estimar al llop, evitant la seva desaparició de la Península Ibèrica, i a mirar de diferent manera als linxs, als voltors, a les àguiles real i imperial, va lluitar per preservar l’ós ibèric, però alguns criticaven les argúcies que feia servir per rodar plans espectaculars per els seus documentals, com el fet d’haver lligat un conill per que l’àguila l’agafés amb les seves urpes.

El doctor Félix Rodriguez de la Fuente defensava que l’equilibri de la natura està per sobre de la individualitat de cada animal per separat, que l’ ecosistema es molt interdependent i fràgil i que l’home hauria de viure en comunitats menors de 5000 habitants.

Va morir el dia del seu aniversari, el 14 de març del 1980, en un accident aeri, sobre Shaktoolik, Alaska, Estats Units.

Foto Cedida per: ©Fundación Félix Rodriguez de la Fuente

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here