Fa més de trenta anys, quan vam crear l’Associació Vida Sana, per començar a treballar en pro de l’alimentació ecològica, cada dia ens sentíem una mica com predicadors al desert. Ningú tenia ni idea del que era un aliment orgànic, els mitjans no estaven interessats en difondre aquestes coses, als agricultors els semblàvem gairebé marcians… i els consumidors tenien informacions confuses.

 

Avui, les coses han canviat molt, afortunadament. Ara mateix, seria difícil trobar algú que no sabés què és un producte ecològic, sigui vegetal o carni. D’altra banda, aquests aliments estan disponibles a totes les poblacions, ciutats, barris, mercats… I fins i tot els mitjans generalistes ja s’atreveixen a parlar sobre les moltíssimes virtuts que tenen els aliments “bio”. Ha estat una victòria que hem guanyat a força de picar pedra durant anys i anys. No és només mèrit propi, és clar que no. A mesura que anaven passant els anys, cada vegada s’apuntava més gent i l’alimentació ecològica no era qüestió d’una minoria d’avantguarda. Avui, darrere de la reivindicació d’una alimentació sana i orgànica, hi han ecologistes conscienciats, mestresses de casa, camperols rebels, científics informats, periodistes responsables, botiguers i empresaris conscients… Som cada vegada més i la bola no pararà de créixer.

El que més ha caracteritzat en tots aquests anys a BioCultura ha estat la coherència. Aquesta coherència ens ha permès una cosa que és un tresor en aquests moments en que tothom dubta de tot: la credibilitat amb què comptem entre la gent del sector i del públic. Nosaltres mai hem traït els nostres ideals. Sempre ens hem mantingut ferms en les nostres reivindicacions i hem estat rigorosos, sobretot, amb nosaltres mateixos. No ens hem venut al millor postor. No hem pactat “amb Déu i amb el Diable” al mateix temps per “pessigar” alguna cosa. Reivindiquem una vida senzilla, humil, serena, no el créixer per créixer. Seguim fent el “compte de l’àvia” a l’era dels grans economistes. No creiem en varetes màgiques, sinó en l’esforç, el treball, l’ímpetu..

No ens va avergonyir mai tenir ideals de justícia social i sortir al carrer per lluitar contra els transgènics o els pesticides quan això de les manifestacions havia passat de moda, en plena eufòria de la “movida” i els 80, quan tots havíem de ser frívols. Sempre hem lluitat pel més just, el més sensat, el més ecològic. Els que ens coneixen ho saben del cert. Per això, BioCultura és una fira respectada no només a tot l’Estat espanyol, sinó a tot Europa i en tot l’arc mediterrani.

Hem sobreviscut a tota mena de tempestes, marees i crisi perquè el nostre no era un “negoci” més, sinó l’interès comú. No estem aquí per interessos personalistes ni per la cultura del “pelotazo”. Si demà s’ hagués de començar de nou, allà tornaríem a estar, amb la mateixa il·lusió i les mateixes ganes. Per sort, no cal començar de nou i gran part del camí ja ha estat recorregut.

Angeles Parra BioCulturaPerò queda molt encara per fer. I nosaltres ho farem, si ens deixen, amb el mateix afany de superació i el mateix rigor, la mateixa consciència i la mateixa energia desbordada, amb que hem treballat fins ara.

Una alimentació sana i sostenible per als nostres fills i néts, per a tota la Humanitat, és necessària. I amb el  menjar… no s’hi juga.


Ángeles Parra a BioCultura