Tenir un porc vietnamita com animal de companyia va esdevenir una moda als Estats Units. Estrelles de Hollywood com George Clooney i la multimilionària Paris Hilton, van contribuir a popularitzar-la. Poc a poc, aquesta moda també es va estendre per Europa i el nostre país no ha estat cap excepció.
Els programes de televisió també han ajudat a popularitzar-los.
Però, potser ens hauríem de preguntar si un porc vietnamita és un animal adequat per ser la nostra mascota, tan en relació al nostre estil de vida com per a les seves necessitats etològiques. Malauradament, en la majoria dels casos, la resposta és no i la prova més evident és l’abandonament massiu que pateixen aquests animals, deixats a la seva sort en boscos i ciutats.
Els porcs vietnamites són originaris del Sud de l’Àsia, (d’aquí prové el seu apel·latiu de vietnamites), la seva comercialització va començar a mitjans dels anys 80 al Canadà i als Estats Units. Inicialment, es tractava de porcs de tamany gran, amb un pes que oscil·lava entre 60 i 80 quilos, com els porcs de les explotacions ramaderes, amb la peculiaritat que eren de pell negra. Després de portar a terme alguns encreuaments, l’espècie va derivar en dues sub-races, derivades de la combinació genètica, però amb el pas del anys, les dues races es van fusionar i van donar origen a l’espècie comercialment anomenada “mini porc vietnamita” o “minipig” creada als Estats Units. Els “minipig” solen pesar uns 12 quilos de mitjana, però aquests encreuaments han provocat que alguns exemplars no siguin tan petits per sempre i puguin créixer fins a pesar 65 quilos o, fins i tot, encara més.
“Abandonar un animal és sempre un maltractament, un acte de crueltat i d’irresponsabilitat”
Abandonar un animal és sempre un maltractament, un acte de crueltat i d’irresponsabilitat, però en el cas de la fauna no autòctona, les conseqüències encara van més enllà i el porc vietnamita no és una excepció. Segons ha determinat un estudi científic elaborat per Miguel Delibes-Mateos, membre de l’Institut d’Investigació en Recursos Cinegètics, i Adolfo Delibes, biòleg de la Junta de Castella i Lleó, el fet que els porcs vietnamites visquin en llibertat adaptats al nostre entorn podria reduir el patrimoni genètic de la població ibèrica de senglar autòcton. Aquest estudi ha constatat fins a quaranta-dos casos de porcs vietnamites assilvestrats, localitzats en diferents àrees de la Península. En alguns dels casos documentats, podria tractar-se de porcs híbrids d’aquesta raça domèstica creuada amb senglars salvatges autòctons, ja que els albiraments de senglars amb característiques intermèdies entre porc vietnamita i senglar són nombrosos.
L’abandonament de porcs vietnamites ha proliferat, ja que la seva venda és legal i el seu preu és irrisori, perquè els compradors no han estat prou informats sobre les característiques d’aquesta espècie i tampoc han reflexionat sobre si realment se’n podrien fer càrrec de manera adient. Els porcs vietnamites són animals intel·ligents i socials, que necessiten una alimentació variada i desenvolupar activitat física. En moltes ocasions, la vida sedentària urbana els provoca problemes d’obesitat, alimentar-los amb pinso de gos no és adequat per ells, es coneixen casos d’exemplars de més de 100 quilos, així com tampoc ho és viure en un pis.
Cada vegada que una protectora d’animals recull un porc vietnamita abandonat, té moltes dificultats per trobar-li un lloc on puguin acollir-lo en bones condicions.
La solució és evitar el problema i no adquirir animals als quals no podem oferir una vida digne.
