Marta Gandalrillas

Això de que “abans tot durava més…”, o “em surt més car reparar-ho que comprar-ne un de nou” són comentaris quotidians, cada vegada més freqüents. Qui no s’ha trobat en aquesta paradoxal situació? Mòbils, electrodomèstics, ordinadors, peces d’automòbil…

Es calcula que el 80% dels productes i materials que passen per les mans d’un consumidor es converteixen en escombraries al cap de pocs mesos. L’informe “What a Waste” del Banc Mundial estima que la quantitat de residus sòlids que es recullen anualment a tot el món augmentarà fins a un 70% per a l’any 2025: de 1300 milions de tones que generem actualment es preveu que arribarem als 2200 milions de tones a l’any.

La fabricació de molts dels productes que utilitzem diàriament, comporta una extracció massiva de substàncies minerals, alts costos energètics i gran quantitat d’emissions de residus, la majoria d’ells tòxics, en les seves diferents fases de la cadena productiva, incloses les escombraries electròniques. La revista World Watch publicava fa uns anys que el 15% de la població dels països industrialitzats consumeix el 61% del alumini, el 60% del plom, el 59% del coure i el 49% de l’acer de tot el món.

bombillas obsolescenciaI, curiosament, mentre el progrés tecnològic avança cap a la fabricació de dispositius electrònics cada vegada més diminuts, l’impacte ambiental dels mateixos creix. Muntanyes d’ordinadors, televisors, electrodomèstics, lectors de DVD o telèfons mòbils acaben als contenidors d’escombraries, generant diversos riscos de contaminació. 150 milions d’ordinadors són transportats cada any als abocadors dels països més desfavorits.

Però, com pot ser que amb la tecnologia de què disposem avui dia, els productes de consum durin cada vegada menys? La resposta està en l’anomenada “obsolescència programada”, és a dir, la manipulació dels productes per determinar el seu cicle de vida útil. El concepte va néixer de la mà d’un càrtel de productors de bombetes de tot el món anomenat, Phoebus. Després de la reunió a Ginebra, al desembre de 1924, aquest càrtel va començar a desenvolupar una sèrie de pràctiques com el control monopolitzat del producte i la planificació del seu consum per la societat. Els fabricants van començar a escurçar la vida dels productes per augmentar-ne les vendes. Dissenyadors i enginyers van haver de començar a canviar objectius i crear alguna cosa més fràgil. Així es va començar a fer girar la roda de l’economia de consum.

En aquell moment, aproximadament el 60% de la riquesa mundial estava en mans del 40% de la població. Actualment, el 92 % de la riquesa mundial està en mans del 8% de la població. D’altra banda, segons l’Informe del Worldwatch Institute “La Situació del Món 2013“, “només l’11% de la població mundial genera al voltant de la meitat de les emissions de CO2. “Són dades que, clarament, qüestionen la sostenibilitat d’aquest model.

“Així es va començar a fer girar la roda de l’economia de consum”

El primer producte al qual se li va aplicar l’obsolescència programada va ser, per tant, la bombeta. Des que el 1881 Edison la patentés, i amb tots els avenços tecnològics que tenim, es podria pensar que les bombetes que utilitzem avui en dia haurien de ser millors que les de llavors però la veritat és que no és així. I no perquè no tinguem la capacitat necessària per fer-ho, sinó perquè els fabricants les fan, a propòsit, amb una programació de vida limitada. Però, ¿és possible el creixement de l’economia sense obsolescència programada i el seu conseqüent impacte mediambiental?

Benito Muros, inventor de la bombeta IWOP, ho ha demostrat. Aquesta bombeta dura tota la vida i és l’única del món reparable i actualitzable. Segons aquest empresari espanyol, “necessitem un model econòmic diferent, que no estigui basat en el consumisme. En fabricar una bombeta sense aquesta obsolescència programada”, diu Benito Muros, “he volgut demostrar, perquè no em creien…, que és possible crear una empresa que no tingui com a objectiu principal aconseguir beneficis econòmics, sinó socials”.

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here