És clar que el món actual va al desastre si no hi posem remei, cal un canvi de consciència, d’hàbits i en aquesta ocasió us parlaré d’un treball que aporta quelcom més que un gra de sorra a aquesta tasca.
“Comprar, llençar, comprar” és un documental molt singular de Cosima Dannoritzer sobre l’obsolescència programada, o el que és el mateix, la reducció deliberada de la vida d’un producte per incrementar-ne el consum.
Estem davant d’un treball exhaustiu d’investigació molt ben documentat, que ens mostra l’origen d’aquestes pràctiques del capitalisme salvatge que estan deixant terribles seqüeles al planeta i que han provocat el gran malbaratament dels països avançats que han considerat que en un planeta finit com el nostre els recursos eren infinits.
El documental denuncia i demostra que la seva tesi és, si més no, digna de tenir en compte i que l’actual crisi mostra diàfanament que ha d’acabar l’economia del malbaratament. Aporta idees i solucions per canviar la situació.
La veu en off dóna suport i reforça el missatge en què apareixen testimonis de tota mena, a favor i en contra d’aquestes pràctiques, on el didactisme és molt encertat, amb moments d’humor molt aconseguits.
La bombeta va ser un dels primers exemples del boom de l’obsolescència programada, arribant-se a crear un cartell a principis del segle XX per a escurçar la seva vida.
Entre els testimonis destaca el de l’economista francès Serge Latouche (Vannes 12 de gener de 1940) que ens parla de la santíssima trinitat d’aquestes males praxis: la publicitat, l’obsolescència programada i el crèdit. Demostra que el decreixement és la solució.
A “Comprar, llençar, comprar” hi ha diverses referències al cinema, la més significativa, pel seu efecte metafòric, és la de la pel·lícula anglesa de 1952 “The Man in the White Suit ” on Alec Guinness interpretava a un químic molt content per haver inventat un fil que no es gastava mai i que veia com, tant l’empresa com els obrers, s’enfrontaven amb afany a ell perquè tenien clar que amb aquest invent es quedarien sense feina.
“Comprar, llençar, comprar” ens obre els ulls sobre el flux constant de residus a països del tercer món. Països com Ghana, a l’Àfrica, s’han convertit en els abocadors d’escombraries del món. Aquestes imatges deixen una empremta que demostra la desigualtat i la gran injustícia del món actual.
Cosima posa especial èmfasi en l’inici del procés, que és important per conèixer l’abast de la qüestió. Mentre que a Europa històricament les coses s’havien creat perquè duressin, als Estats Units, en el seu moment de gran arrencada econòmica per esdevenir primera potència, es va fer el contrari. Enginyers i empreses creaven productes perquè duressin poc i creessin un cicle de consum insatisfet, donant culte a la novetat, en una lluita permanent en què es treballava per això precisament, no per viure millor o de forma més saludable.
Finalment “Comprar, llençar, comprar” ens mostra nous camins de canvi, com l’auge d’internet està ajudant a que cada vegada més persones lluitin contra l’obsolescència programada.
Fes click aquí per veure el documental.
