Els humans som inquiets, anem d’un lloc a l’altre constantment tant si convé com si no. Si a això hi afegim l’arribada de les vacances d’estiu, quan molts de nosaltres volem deixar enrere per uns dies la quotidianitat, tenim un gran formiguer en moviment.
Penso en aquelles imatges de cotxes i gent passant semàfors o pujant i baixant escales mecàniques en velocitat augmentada que fa que semblem formigues amunt i avall.
Gaudir d’unes bones vacances no ha de voler dir anar a conquerir el món. Passar uns dies llegint sota un arbre i fent excursions a peu o en bicicleta o participant en estades artístiques, creatives o de creixement personal, cultural, etc. en zones pròximes on vivim (al camp si som de ciutat, a la ciutat si vivim al camp) és la manera més sostenible de fer vacances.
El turisme s’ha convertit en una nova forma de colonització. Els preus de volar a alguns destins, moltes vegades subvencionats per els propis territoris receptors, ha propiciat l’increment desmesurat dels vols comercials. S’ha perdut el plaer del viatge lent, el luxe d’allunyar-se i d’acostar-se poc a poc, fent del viatge l’objectiu més que no pas l’arribada a destí.
“Les emissions de gas hivernacle a l’atmosfera produïdes per l’aviació a la Unió Europea s’han incrementat en un 86% de l’any 1990 al 2006″
Si el que volem és visitar un país a més de 2000 km i disposem de pocs dies, l’única opció serà la d’agafar un avió, però serà bo conèixer l’impacte ambiental de prendre una o altra decisió. L’ús massificat dels vols comercials està convertint aquest mitjà en un factor contaminant de primera magnitud. Contaminació acústica per una banda i contaminació per emissions de gasos d’efecte hivernacle per l’altre.
Segons el Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) l’aviació civil és la responsable del 3’5% del canvi climàtic ocasionat per l’home. Les emissions de gas hivernacle a l’atmosfera produïdes per l’aviació a la Unió Europea s’han incrementat en un 86% de l’any 1990 al 2006. A més del diòxid de carboni, s’emet òxid nítric, diòxid de nitrogen, òxids de sofre i metalls pesats com plom, radicals com hidroxils, i altres partícules i gasos.
La única forma de reduir l’impacte ambiental de la aviació civil es restringir-ne la demanda, ja que la substitució d’uns combustibles per uns altres és sortir del foc i llançar-se a les brases. Per exemple, si la elecció és l’etanol de blat com va ser el que va fer el govern dels Estats Units, el resultat ha estat l’augment del preu dels aliments bàsics ja que és cultiva blat de moro per ús combustible en lloc d’ alimentari i causa a curt termini una més gran degradació del sòl.
El turisme però, pot tenir un impacte positiu en l’economia del territori receptor, sempre i quant es respectin alguns punts bàsics: ens allotgem en hotels o residències locals, mengem productes de comerç just , ens interessem per les cultures i formes de vida dels pobles que visitem, respectant sempre la fauna i la flora, i en definitiva siguem conscients del impacte ambiental del nostre viatge.
Segons la UNESCO “El desenvolupament del turisme sostenible ha de ser ecològicament sostenible a llarg termini, econòmicament viable, i també èticament i socialment equitatiu” (Bresce,2009).
