Entre les províncies de Màlaga i Cadis, es troba una de les masses d’alzines sureres més extenses del món. Un lloc increïble inundat de boscos, barrancs i balcons amb vistes panoràmiques que miren al mar. És el Parque Natural de los Alcornocales, una de les àrees protegides més importants d’Andalusia -la tercera en extensió-, que ocupa 170.000 hectàrees i acull un total de 17 municipis.

Aquí el gran protagonista és l’alzina surera, un arbre de mitja alçada, de fulla perenne, originari d’Europa i el Nord d’Àfrica, que es caracteritza per la seva gruixuda i rugosa escorça que, quan arriba a un gruix considerable, es recol·lecta en forma de suro .

El Parque Natural de los Alcornocales és pas obligat de moltes aus migratòries, la majoria rapinyaires, però també l’hàbitat de la meitat dels amfibis i rèptils que hi ha a la Península Ibèrica, juntament a multitud de ratpenats que s’amaguen en les seves coves, i nombroses cabres i cabirols. Fauna i rica vegetació en aquest laberint de recorreguts aptes per al senderista.

Una fortalesa amb vistes a l’Àfrica

A pocs quilòmetres de la costa mediterrània i castigada per vents intensos que arriben de l’Estret de Gibraltar es troba la Fortaleza de Castellar de la Frontera,, al voltant de la qual es pot gaudir de preciosos senders. Aquesta vila-fortalesa erigida pels Almohades al segle XIII i que es troba en perfecte estat de conservació, acull entre les seves muralles carrers estrets de cases blanques esquitxades de flors en testos al més pur estil andalús. D’una tranquil·litat colpidora, Castellar s’allunya molt dels típics nuclis medievals turístics. Tot just una botiga, un hotel i algunes cases rurals, respecten de forma sostenible l’entorn i acullen bohemis i artesans, convertint-lo en un dels pocs llocs de fortificació d’aquest tipus encara habitat.

El Parque Natural de los Alcornocales: fauna i rica vegetació en aquest laberint de recorreguts aptes per al senderist

La situació elevada i estratègica d’aquest conjunt declarat Monument Històric Artístic el 1963 i que forma part del catàleg general del Patrimoni Històric Andalús, fa que en dies clars pugui albirar-se tota la Bahía de Algeciras, el Peñón i fins i tot la costa africana.

En les seves proximitats paga la pena acostar-se a través de camins empedrats fins a la Fuente Vieja, visitar les tombes antropomorfes o els curiosos Lagares.

Tot això, sense perdre de vista les belles alzines sureres que segueixen donant a la zona un dels materials més sostenibles i reciclables, el suro.

Autora: MariaJo López Vilalta / Morocha, Llicenciada en Ciències de la Informació

Bio Eco Actual, informatiu mensual gratuït imprès i digital 100% ecològic
Bio Eco Actual Novembre 2017