El cargol de terra (Helix Aspersa) és una de les espècies de la família dels helícids més abundant en la biodiversitat del nostre entorn, és habitual trobar-lo tant en zones forestals com en horts, jardins i parcs, ja que s’alimenta d’herba i fulles fresques. Segurament, és un dels animalons autòctons més curiosos i simpàtics del nostre paisatge.
Les seves característiques com la closca, les banyes i la seva peculiar manera de desplaçar-se l’han convertit en un dels animalons més cèlebres de la nostra tradició literària popular, però això, malauradament, no l’ha salvat de la crueltat que els éssers humans exerceixen sobre els altres animals en nom de certes tradicions culinàries.
En moltes ocasions, els occidentals ens escandalitzem quan sentim a parlar d’algunes pràctiques culinàries asiàtiques, les quals consisteixen en llençar a l’olla un gat o un gos per bullir-lo en viu i fer-ne caldo… aquestes pràctiques, ben esgarrifoses i abominables, de ben segur no deixen indiferents als qui potser consideren un goig gastronòmic de primera els caragols a la llauna o a la cassola. En el sí de la nostra cultura gastronòmica també preserven tradicions cruels, com coure en viu els caragols de terra, els de mar o els crustacis marins, una mort sense cap compassió.
“En el sí de la nostra cultura gastronòmica també preserven tradicions cruels”
Per cuinar els caragols a la cassola cal que estiguin purgats (dejunats durant un setmana), rentar-los bé amb aigua freda, un polsim de sal i un rajolí de vinagre, una vegada hagin expulsat la baba, per enganyar-los, se’ls introdueix en una cassola ben coberts d’aigua freda a foc baix. Quan comencen a sentir l’escalfor i surten de les seves closques, s’augmenta la intensitat del foc, per fer bullir l’aigua, per tant, els caragols comencen a ser bullits quan encara són vius.
Passats uns minuts, se’ls torna a canviar l’aigua i quan són tendres ja estan llestos per servir, amb allioli o amb vinagreta. Una altra recepta tradicional, són els caragols a la llauna, en aquest cas són introduïts encara vius al forn per ser cuinats en la seva pròpia baba.
Segons un estudi portat a terme per les Universitats d’Exeter (Anglaterra) i Calgary (Canadà) els caragols també poden patir estrès en situacions desfavorables i són animals amb sensibilitat i memòria, que han de sentir un gran patiment quan són bullits vius.
Que siguem espècies morfològicament tan diferents, potser dificulta la capacitat de generar empatia vers un animal tan inofensiu però, en realitat, el dolor que podem experimentar és igual per a tots.
