Llegir Part I
Desprès de més d’una dècada de la prohibició de la utilització de l’amiant, continuem exposats d’una manera silenciosament perniciosa.
FONTS D’EXPOSICIÓ:
LABORAL: Retirada d’amiant instal·lat. Gestió i tractament de residus. Obres de rehabilitació en edificis: estructures, aïllaments tèrmics i acústics, canalitzacions d’aigua,…
AMBIENT INTERIOR: Revestiments d’estructures metàl·liques, plaques acústiques, aïllaments tèrmics en calderes, paviments,…
AMBIENT EXTERIOR: En àrees urbanes la concentració d’amiant en l’aire pot variar des de 0.0001 a 0.01 fibra/cm3, originada per la demolició d’edificis, desmantellament de vehicles (frens i embragues), abocadors incontrolats i la degradació de cobertes.
DOMÈSTICA: Amiant incorporat a utensilis fabricats abans de 1989: estufes catalítiques, torradores, forns, fundes de planxat, assecadors de cabells,…
Recordem que més de 3000 productes van ser comercialitzats.
Productes com fundes de planxar o electrodomèstics comercialitzats en l’actualitat i fabricats en països sense prohibició podrien contenir amiant.
VALORS LÍMIT D’EXPOSICIÓ a l’amiant varien segons la legislació de cada país, n’hi ha de molt restrictius com és el cas d’ EEUU i França, en canvi, Espanya és més permissiva en els valors admissibles.
ESTIMACIÓ DELS EDIFICIS AFECTATS: S’estima que una majoria dels edificis construïts entre 1965 y 1990 contenen amiant en algun dels seus materials.
Segons un estudi de valoració dels edificis afectats a Catalunya, la situació seria la següent:
EDIFICIS D’ALT RISC
– 6.000 edificis i 14.000 aparcaments: amiant projectat.
– 19.000 edificis: amiant en calorifugacions.
– 100.000 m2 d’oficines: fals sostre.
Tipologia de l’edifici: any de construcció 1965-1985.
Altura: més de 5 plantes.
Tipus d’estructura: sostres amb estructura d’acer, pilars i jàsseres.
Ús: oficines, aparcaments, espectacles i equipaments.
Instal·lacions que contenen: calefacció central, producció centralitzada d’aigua calenta sanitària.
No s’exclouen altres edificis que puguin presentar materials que continguin amiant de forma general o localitzada.
EDIFICIS DE RISC MIG
1 milió d’edificis afectats.
S’estimen 4.26 milions de tones de fibrociment: plaques: 3,52 milions de tones; tubs: 0, 74 milions de tones.
Tipologia de l’edifici: edificis amb fibrociment (plaques de coberta, tubs de baixants, dipòsits d’aigua, jardineres, etc.).
La detecció de materials amb amiant en un edifici no sempre implica risc d’inhalació de fibres, en depèn de: la friabilitat del material (facilitat d’emetre fibres a l’aire sota efectes de xoc, vibracions o corrents d’aire), protecció física del material (materials friables), estat de conservació del material i dels treballs realitzats sobre el material (perforació, trencament, tall, retirada, etc.).
La conclusió és que la prohibició de l’amiant de poc servirà si continuem exposats al mineral. Seria necessària una normativa amb la finalitat d’avaluar la situació real i un pla d’actuació posterior per un desamiantatge programat i obligatori. Ja que per el contrari, els costos a la sanitat pública, i els danys morals i físics a la població seran molt superiors als costos del mateix desamiantatge.
Finalment recomanar no manipular materials que puguin contenir amiant, o que tinguem la sospita que el poden contenir, per fer-ho s’haurà de comptar amb personal especialitzat i sota mesures de protecció elevades.
