Segons l’informe Eurostat del 2013, Espanya es manté com el país de la UE amb una major taxa d’abandonament escolar prematur entre els joves de 18 a 24 anys. Amb un 23,5%, dobla la mitjana comunitària (11,9%). Evidentment alguna cosa segueix fallant en el nostre sistema educatiu. Al costat dels successius sistemes d’ensenyament oficials, trobem gran quantitat de mètodes d’ensenyament anomenats “alternatius”, que, no exempts de polèmica, busquen possibles camins per millorar.
Alguns d’ells, porten des de principis del segle XX posant en pràctica altres formes d’ensenyament-aprenentatge. És el cas de les escoles Waldorf i Montessori, centres basats en el principi de la llibertat, la responsabilitat i solidaritat entre iguals. Són models en continu creixement arreu del món i les seves propostes porten temps sent assumides a títol personal per molts educadors de l’ensenyament oficial i privada. En països com Finlàndia, per exemple, molts dels elements de la pedagogia Waldorf es practiquen, des de fa anys, a totes les escoles. A França, aproximadament 20.000 alumnes aprenen amb pedagogies alternatives.
Maria Montessori (1870-1952), metge i educadora i Rudolf Steiner (1861-1925), filòsof i pedagog, van desenvolupar en la mateixa època dos mètodes d’ensenyament diferents però coincidents en algunes de les seves propostes que, sens dubte, han deixat empremta en l’educació.
En ambdós mètodes, el respecte al nen, al seu enorme potencial i la necessitat d’atorgar-li una gran llibertat són fonamentals per al desenvolupament dels seus talents. Tots dos proposen un entorn escolar fet a mida per als nens. Els mobles estan fets a mida i els nens tenen llibertat de moviment a l’aula. Les activitats artístiques com la música tenen un gran pes i a més s’intenta reproduir la vida domèstica a l’escola. Els alumnes no tenen llibres de text, els confeccionen ells mateixos i els exàmens no existeixen, es considera que les qualificacions no només són inútils sinó perjudicials. El nen ha de competir amb si mateix i no amb els altres per poder adquirir seguretat i capacitat de col·laboració. Els pares formen part de la comunitat escolar de manera participativa.
El 1919, a l’austríac Rudolf Steiner, creador de l’Antroposofia i de l’agricultura biodinàmica, se li va encomanar la tasca de crear una escola per als fills dels treballadors de la fàbrica Waldorf-Astoria, a Alemanya. El seu mètode d’ensenyament brolla de la capacitat innata dels nens d’imitar, imaginar i experimentar i busca adaptar-se al desenvolupament personal de cada nen i despertar el seu interès per conèixer el món.
Es procura un desenvolupament integral, respectant els aspectes fisiològics, psíquics i espirituals de l’infant. Els pares participen plenament en el procés educatiu.
Es manté un mateix mestre-tutor durant els 6 anys de cada cicle per fer un millor seguiment de l’evolució del nen, sense necessitat de fer exàmens, i afermar una bona convivència. S’estudien els continguts que exigeix el Ministeri d’Educació, però els alumnes no utilitzen llibres de text. Les matèries s’adapten als nens.
Tenen gran importància les assignatures artístiques (música, dansa, teatre, pintura) així com els oficis i treballs d’artesania amb diferents materials com llana, fang, fusta, pedra… Els alumnes aprenen arts i oficis.
En la primera infància, es considera que el joc és l’eina indispensable. L’aprenentatge de la lectura no té lloc abans dels set anys.
Com ens comenta Antonio Malagón, mestre fundador el 1979 del primer centre Waldorf a Espanya i president de l’Associació de Centres educatius Waldorf, “als nens se’ls roba la infància. De forma prematura s’ els asseu a fer fitxes sense cap sentit pedagògic”. Per al fundador de l’Escola Lliure Micael,” els nens necessiten jugar, experimentar, exercitar la convivència amb els seus companys i els seus mestres, desenvolupar la seva imaginació i la seva voluntat de manera lliure perquè, en el futur, siguin persones creatives, valentes i solidàries. Està comprovat que l’escriptura, la lectura i el càlcul s’aprenen ràpid i amb ganes quan estan madurs per fer-ho”.
- Llegeix la segona part: L’educació alternativa: aprendre a aprendre, una aposta de sentit comú
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual
