Des de l’edat de pedra, l’home ha assentat el seu habitatge sobre l’aigua. La protecció davant del perill i la proximitat d’aliment han fet d’aquests assentaments una manera de viure que s’ha desenvolupat en paral·lel en molt diferents i distants cultures d’arreu del món; una forma de vida que segueix vigent en els nostres dies.
Cases fetes a base de materials vegetals propis de la zona, sustentades sobre pilons de fusta clavats en l’aigua en forma d’estaca; assentades sobre l’aigua dolça de llacs o rius, o salada a la vora del mar. Són construccions anomenades “palafits”, i el seu origen es remunta a la prehistòria.
Al llac Constança, a Suïssa, s’han conservat restes de palafits prehistòrics gràcies al fang. El 1922 es van reconstruir i avui dia són visitables. És un dels 100 antics assentaments d’aquest tipus que es coneixen a Europa. Caçadors, recol·lectors, comerciants i pescadors, els van habitar durant més de 4000 anys.
Un tipus de llar que implica una manera de vida, que ha perviscut durant milers d’anys i que a dia d’avui, perilla en diferents parts del món pel mateix problema: la contaminació de l’aigua, la insalubritat de la mateixa i la disminució de la pesca.
La ciutat de Ganvié, a la vora del llac Nokoué, a Benín, està formada per unes 3.000 cases tipus palafit, i una població de 25.000 habitants, se l’anomena “la Venècia d’Àfrica”. El poble tofinu, en la seva fugida dels caçadors d’esclaus, es va refugiar al llac i els seus aiguamolls fundant “Ganvié”, que significa “estar fora de perill”. Els habitants viuen de la pesca i del comerç, i disposen d’un mercat flotant. Tota la vida i activitat de la ciutat discorre sobre l’aigua. A dia d’avui, la pesca ha disminuït alhora que la contaminació de l’aigua i la mortaldat infantil han crescut.
Lluny d’Àfrica, al llac Titicaca, al Perú, les cultures Uru i Aymara viuen en unes illes flotants elaborades amb fulla de tatara. I el mateix problema es repeteix. La pesca ha disminuït, la contaminació per abocaments de les activitats mineres i siderúrgiques ha augmentat, i les malalties per beure aigua contaminada posen en perill a la població.
Al llac Inle, a Birmània, viuen 100.000 persones, i representa una de les zones més riques del país. Molts dels seus pobles viuen en habitatges palafítics i disposen d’horts i jardins flotants. Tota la seva vida es desenvolupa sobre l’aigua, però la contaminació de les seves aigües també ha fet saltar l’alerta.
L’aigua, que en un origen va donar seguretat, recer i aliment a aquestes cultures, ha esdevingut un perill que les aguaita.
Nacions Unides i nombroses ONG’s s’han posat a treballar, però cal que governs i legislacions prenguin consciència de la importància i el valor d’una correcta gestió de l’aigua. De vegades pensem que la problemàtica de l’aigua se centra només en la seva escassetat, però a dia d’avui, pobles que disposen d’aigua en abundància pateixen també a causa de la contaminació i insalubritat de la mateixa.
