ESPAI PATROCINAT PER:
Humana Fundación Pueblo para Pueblo

 

Quan parlem de malbaratament alimentari ens referim al menjar que es perd o es llença al llarg de tota la cadena alimentària destinada al consum humà. La FAO el defineix com el descarti d’aliments aptes per al consum.

El Parlament Europeu amplia aquesta definició i parla del conjunt de productes alimentaris descartats de la cadena agroalimentària pe raons econòmiques, estètiques o per la proximitat de la data de caducitat, sent perfectament comestibles i adients per al consum humà i que per falta d’usos alternatius acaben eliminats com a residus.

Segons l’ONU, per l’any 2050 la producció mundial d’aliments s’haurà d’incrementar en un 70% per abastir l’augment previst de la població de 7.000 a 9.000 milions d’habitants. La Comissió Europea estima que a l’any es desaprofiten més de 1.300 milions de tones d’aliments (1/3 de la producció mundial) en bon estat, que equivaldrien aproximadament a la meitat de la collita mundial de cereals. D’aquests aliments el 42% prové de les llars, el 39% dels processos de fabricació, el 5% de la distribució i el 14% dels serveis de restauració i càtering.

“A l’Estat Espanyol es malbaraten 8 milions de tones d’aliments l’any”

Jo-Reciclo OctubreA l’Estat Espanyol es malbaraten 8 milions de tones d’aliments l’any convertint-se en el sisè país que més menjar desaprofita darrere Alemanya, Holanda, França, Polònia i Itàlia.

El malbaratament alimentari representa una oportunitat desaprofitada d’ alimentar a una població mundial que creix i seria un pas per combatre la fam i millorar el nivell de nutrició de les poblacions més desafavorides.

Aquestes pèrdues a més a més del problema ètic i nutricional, plantegen qüestions econòmiques i ambientals en termes de quantitat de recursos naturals finits i residus biodegradables, que contribueixen al canvi climàtic.

Els aliments es perden al llarg de tota la cadena de subministrament alimentari, des de la producció agrària fins al consum final a les llars o en establiments de restauració. En els països més pobres els aliments es perden en les etapes de producció i processament. En canvi en els països més rics les pèrdues són generades per hàbits de consum inadequats.

En la fase de gestió, manipulació i emmagatzematge, de la cadena alimentària, l’eliminació dels productes té en compte criteris de qualitat comercial exigits pel mercat com ara el calibre, el color, el pes, els defectes, etc.

En la fase de transformació industrial es produeixen pèrdues com a conseqüència del deteriorament de matèries primeres o per pes, forma o aparença no adequada, envasos en mal estat, sense que la iniquitat, el gust o el valor nutricional d’aquests aliments es vegi afectat.

En la fase de distribució, comercialització i venda, a més del deteriorament del producte, destaquen els residus generats lligats a les dates de caducitat i consum preferent, les baixes per la manipulació del producte del consumidor en els autoserveis, l’existència d’estàndards comercials i els canvis en les preferències del consumidor.

En l’última fase, la de consum, els hàbits dolents a l’hora de planificar i fer la compra i una gestió inadequada dels aliments, com la falta de comprensió de la informació en l’etiquetatge en vers la conservació o caducitat, porta al fet que es produeixin residus en quantitats importants que podrien evitar-se.

El principal objectiu de les polítiques de prevenció ha de ser reduir el malbaratament al llarg de tot el cicle alimentari, des del camp fins a la taula. Segons el Parlament Europeu, les accions concretes a emprendre han de fonamentar-se en dos reptes clau: per una banda, recuperar el valor de l’aliment i conèixer la importància econòmica, social i ambiental que n’implica l’obtenció i, per altra banda, prendre consciència que les restes alimentàries són un recurs, no un residu.

Per acabar, arribem a la conclusió com hem vist al llarg de tot l’article, de què no actuar contra el malbaratament alimentari té un cost econòmic, social i ambiental molt elevat. Es pot ignorar aquesta premissa, però el context actual exigeix responsabilitat i que s’utilitzin els recursos alimentaris amb seny.