La qüestió de la producció ecològica com a sinònim d’alts nivells de benestar animal és un dilema que amaga significatius matisos que convé aclarir.
En principi la producció ecològica respon a un sistema global que inclou unes formes de gestió i producció d’aliments en què es combinen les millors pràctiques mediambientals i climàtiques, mesures de conservació dels recursos naturals, la introducció d’alts estàndards de benestar animal i la recerca d’activitats econòmicament viables i sostenibles que arrelin la població local generant riquesa en entorns desfavorits, recuperant a la vegada pràctiques agràries tradicionals més concordants amb els condicionaments físics de l’espai.
La teoria és senzilla de definir però difícil d’aplicar. Sobretot quan en la consecució dels objectius que hem plantejat intervenen diverses legislacions europees: L’Estratègia de la Biodiversitat; Infraestructura Verda; Directiva per a la Protecció del Sòl i altres legislacions de caràcter mediambiental com les Directives de Protecció d’Aus i Hàbitats; Directives sobre l’ús de nitrats i pesticides o sobre l’aprofitament hídric, i la Directiva sobre l’emissió de gasos.
“la producció ecològica ha de considerar el benestar animal en tota la cadena productiva i no limitar-se a la granja”
El gran desafiament de les institucions comunitàries ha estat el desenvolupar un sistema d’etiquetatge per als productes ecològics que, certificant el compliment dels principis que alimenten i justifiquen la producció ecològica, complissin amb la ingent normativa que se’ls aplica, generant confiança en el consumidor que els demanda, proveint un mercat en expansió i, a la vegada, assegurant unes regles de competència justes i homogènies per a un creixent nombre de productors ecològics que necessita d’un ambient de lliure competència equitativa sense intrusismes ni farses.
Difícil tasca d’enginyeria que la Unió Europea va intentar arbitrar a través del Reglament 834/2007 sobre producció orgànica i etiquetatge de productes orgànics. Encara que en el seu moment va poder incidir positivament per aclarir el concepte i acordar un camí a seguir, amb el temps ha resultat insuficient per assolir els objectius buscats.
Per aquest motiu ens trobem tots immersos en una reforma d’aquest Reglament que, sobre l’experiència acumulada, millori la seva eficàcia. Dic tots perquè ANDA també està immersa en aquest procés ja que per a nosaltres l’aplicació d’alts estàndards de benestar animal no quedava garantida en la legislació existent i esperem veure’ls inclosos en la versió actual. Fonamentalment són tres els aspectes millorables que inevitablement s’han d’incloure en qualsevol procés de producció ecològica. En primer lloc s’ha d’assegurar que només s’utilitzen animals de races adaptades a les condicions físiques i mediambientals del lloc on es localitzi la granja. L’ús de races híbrides o foranes no adaptades al terreny ha de quedar eliminat sense excepcions. En segon lloc certes pràctiques permeses fins ara com lligar els animals o practicar certes mutilacions com la castració també s’han de prohibir. Finalment la producció ecològica ha de considerar el benestar animal en tota la cadena productiva i no limitar-se a la granja de manera que també ha de limitar el temps de transport, sacrificant als animals a l’escorxador més proper i assegurar que les condicions tècniques dels camions són capaces de mantenir els mateixos nivells de benestar que els animals han gaudit a la granja. Així mateix ha de garantir que en els escorxadors tots els animals són correctament atordits segons la seva espècie, sense excepcions, i que les condicions dels escorxadors pel que fa a molls i corrals d’estades permeten gestionar i mantenir els mateixos amb alts índexs de protecció animal.
Quan un consumidor compra, i paga, un producte ecològic, en la seva ment el benestar animal és un factor bàsic en la seva decisió de compra. No podem defraudar-lo ja que, en cas contrari, el consumidor abandonarà la seva fe en l’etiqueta i perdrem tots, ell, nosaltres i els animals.
