La caça d’animals silvestres és una activitat regulada, es considera legal quan es mata de forma controlada respectant els límits normatius establerts per la legislació de cada Estat i convenis internacionals; és il·legal (o furtiva) quan es practica al marge de les lleis. No obstant això, encara respectant les normes legals, la caça sempre causa innombrables sofriments als animals, danys al medi ambient i per descomptat accidents evitables entre éssers humans.
A l’octubre (època de brama o aparellament del cérvol vermell europeu) comença la temporada de caça, la vigilància als parcs naturals augmenta, ja que la caça furtiva encara és una activitat freqüent en zones rurals del nostre país i fins a cert punt socialment tolerada. En molts casos, el caçador furtiu compta amb la comprensió del seu entorn, per això, la majoria de casos mai seran denunciats. La crisi econòmica no ha estat per res un factor innocu pel que fa a la caça, ja que el furtivisme, com a activitat lucrativa il·legal, ha augmentat, fins i tot, en algunes zones, s’ha detectat la presència de grups organitzats.
Al mercat negre, el preu de la víctima oscil·la entre els 1.000 i 60.000 euros, depenent de l’espècie, caça major o menor, etc. les espècies protegides en vies d’extinció són les més cotitzades i el gran interès a caçar està en poder dissecar els exemplars per exhibir-los com a element d’ostentació… l’any 2013, el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (Seprona) va arribar a detenir per furtivisme a unes 50 persones. En la majoria dels casos, els caçadors furtius només són condemnats a pagar una multa per infraccions i a la retirada de la llicència de caça. No obstant això, el tipus de caça il·legal que ha incrementat més és la d’ocells fringíl·lids, els quals són atrapats amb xarxes, ceps i ballestes per a ser engabiats i venuts en fires. Aquesta modalitat és el tipus de caça que més ha crescut, condemnant a la majoria d’aquestes aus a viure entre reixes la resta de les seves vides.
“la caça no té res en pro de l’ecologia”
Legal o il·legal la caça sempre és cruel amb els animals. Tot i que els caçadors vulguin defensar-se a si mateixos amb arguments sobre la conservació de l’equilibri dels ecosistemes, la caça ja ha trencat l’equilibri ecològic de la nostra fauna autòctona eliminant espècies depredadores i introduint híbrids per a benefici dels caçadors, el paradigma més conegut és el problema de superpoblació de senglars. Així mateix, la caça causa danys ocults. Els animals ferits que aconsegueixen fugir dels caçadors poden agonitzar durant hores o dies fins a morir, la mort de femelles per tirs d’escopeta pot comportar la mort per inanició de les cries a les quals se’ls ha arrabassat a la seva mare. La caça no té res en pro de l’ecologia quan milers de cartutxos romanen en l’entorn natural desprenent plom, metall pesat altament contaminant que provoca un greu impacte mediambiental i causa la mort a milers d’aus any rere any.
El plumbisme és el fenomen d’enverinament que es produeix quan aus salvatges ingereixen perdigons de plom procedents de cartutxos utilitzats per caçadors. Aquests perdigons queden retinguts en el pedrer de l’au, lloc on es produeix la mòlta o trituració del menjar. El plom es dissol en els sucs gàstrics i és absorbit per l’organisme causant la mort… I les víctimes de la caça encara són més. Els gossos de determinades races considerades eines de caça són sotmesos a cruels entrenaments, viuen tancats en reals la major part de les seves vides i segurament els espera un trist final. El cas més paorós és el del llebrer. La caça amb llebrer està prohibida per llei en la majoria de països de la UE, però a Espanya no i, sobretot al Sud de la Península, aquesta pràctica gaudeix d’una gran popularitat. Com a dada significativa, només a Catalunya més del 60% de gossos que es troben abandonats procedeixen d’activitats relacionades amb la caça.
Com no podia ser d’una altra manera, la caça també es cobra víctimes humanes. Espanya, França i Itàlia són els tres països europeus amb més risc de morir d’un tret de caçador. Els senderistes són les víctimes més vulnerables, però entre caçadors no hem tampoc d’ocultar les xifres. Segons Mutuasport, cada any moren de mitjana 44 caçadors i 2,585 resulten ferits com a resultat d’aquesta afició, cosa que no pot deixar dubtes de que sense escopetes estaríem tots més segurs.
