Avui en dia com a societat sabem que els boscos han de cobrir una gran diversitat de necessitats econòmiques, socials o mediambientals. Segons les xifres de l’Organització Mundial per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), la superfície forestal a l’estat Espanyol s’ha duplicat els darrers 100 anys.
Tot i que la massa forestal augmenta, ho fa en zones abandonades per l’activitat agrícola on creixen boscos secundaris, d’espècies colonitzadores amb poc interès des del punt de vista de la biodiversitat.
Els boscos primaris o singulars són aquells que presenten uns valors naturals i socials molt superiors als de la resta de boscos que conformen el territori. Són boscos sense signes d’explotació, amb una baixa freqüentació humana i generalment, formats per arbres de més de 200 anys. Aquests boscos juguen un paper clau en la biodiversitat perquè són refugi i aliment de moltes espècies, sobretot de fongs, d’insectes i vertebrats, i alhora, representen un dels principals embornals mundials de carboni.
“Els boscos primaris o singulars són boscos sense signes d’explotació, amb una baixa freqüentació humana i generalment, formats per arbres de més de 200 anys“
Degut a l’acció humana, tant sols resta un 20% dels boscos originaris que, no fa massa temps, existien al planeta. Existeix un consens internacional, cada vegada més palès, de la necessitat imperiosa de preservar els pocs relictes de selva primària que encara resta, pels múltiples beneficis que aquests reporten, sobretot perquè en depèn la subsistència de les comunitats indígenes i la preservació de la major part de la biodiversitat del medi terrestre del planeta. Per això, molts programes de conservació busquen respostes i propostes innovadores que facin compatibles els diferents usos i serveis dels boscos amb la seva conservació.
Per això, el compromís i cooperació internacional en la protecció de boscos primaris presents al tròpic demanda que nosaltres també protegim els nostres boscos madurs. El projecte Sèlvans de la Diputació de Girona pretèn fer visible l’existència d’aquests rodals de bosc madur o verge mitjançant l’impuls i conformació d’una xarxa estratègica i coordinada de reserves forestals que procuri la representació suficient de tots els hàbitats forestals europeus, i que es basa en un mecanisme de compensació econòmica pels serveis ambientals i d’altres externalitats que generen aquests boscos vells i singulars.
En aquest sentit, a hores d’ara, el Programa Sèlvans ha propiciat la creació d’una xarxa pilot de 70 reserves forestals en rodals de boscos madurs, que abasten un miler d’hectàrees i representen la majoria de les comunitats de bosc presents a les comarques gironines. Aquest Programa preveu ampliar aquesta xarxa a nivell espanyol i europeu, assolint la protecció dels boscos primaris europeus.
Aquesta tasca precisa de la complicitat i el compromís de les contraparts locals i es converteix en una fórmula idònia per enfortir el desenvolupament sostenible social i econòmic de les comunitats locals que hi viuen i que en depenen.
Autor: Enric Cortiñas (portaveu de www.naturalistesgirona.org) – Bio Eco Actual
