ESPAI PATROCINAT PER:
Humana Fundación Pueblo para Pueblo
La responsabilitat del malbaratament alimentari o aliments que desaprofitem tot i tenir valor nutritiu, està repartida entre tots els actors de la cadena alimentària, des dels productors, distribuïdors, comercialitzadors, restauradors fins a les llars.
Un estudi fet el 2011 per l’Agència Catalana de Residus i la Universitat Autònoma de Barcelona sobre el consum responsable dels aliments, destaca que a Catalunya es descarten 1,18 milions de tones d’aliments en forma de residus alimentaris. L’anàlisi dels diferents àmbits d’estudi posa de manifest que el 58% del malbaratament es produeix a les llars i que els supermercats són els responsables d’un 16%.
Les principals causes recauen en el control de qualitat dels productes per part de les empreses i les seves polítiques d’eliminació abans d’hora de productes propers a la data de durada mínima. La majoria de vegades, aquestes normes obeeixen a criteris estètics que no afecten la qualitat higiènica – sanitària de l’aliment.
A més, algunes cadenes de distribució disposen de clàusules amb els seus proveïdors perquè el menjar no venut sigui retirat uns dies abans que superi la data de caducitat. Aquest criteri té a veure també amb la imatge de qualitat que els supermercats volen transmetre, per la qual cosa els productes retirats ja no poden ser rebaixats de preu en funció de la data de consum preferent.
Una altra causa és que els distribuïdors tendeixen a mantenir les prestatgeries plenes d’aliments fins a la darrera hora d’obertura, perquè entenen que els clients es malfien dels establiments d’alimentació amb els prestatges buits. Això provoca un estoc d’aliments als expositors en condicions menys favorables que als magatzems.
Actualment, molts supermercats ja han introduït millores en la cadena de distribució per ajustar el lliurament de productes a la demanda estimada, i s’hi comencen a aplicar també altres mesures, com ara instal·lar prestatges intel·ligents al magatzem o centre logístic que indiquin l’estoc de producte i les dates de caducitat; o millorar la preparació de comandes per facilitar la tasca de l’operari i instal·lar sistemes de control d’errors de preparació.
Pel que fa a la gestió de producte fresc, s’hauria d’aplicar un control visual dels aliments frescos per retirar-ne els fets malbé i evitar que la descomposició se’n propagui a la resta, i reduir-ne el preu quan s’apropa la data de caducitat, o impulsar campanyes innovadores de consum.
Quant als consumidors, caldria promoure el consum de productes de proximitat geogràfica i els seus avantatges mitjançant campanyes i accions de sensibilització i informació perquè tinguin un millor coneixement del problema del malbaratament i introdueixin canvis en els seus hàbits de consum per a prevenir-lo.Hi ha cadenes de supermercats que han posat en marxa programes per tal de millorar la sensibilització dels consumidors. Amb la col·laboració de productors i experts en diversos temes, es treballa per a la millora dels diferents aspectes relacionats amb el consum i l’alimentació (fabricants, productes, establiments, hàbits de consum, etc.). En aquest sentit, serveixen d’intercanvi d’informació i de plataforma de sensibilització dels consumidors.
