La ramaderia desenvolupada avui dia a la Unió Europea pretén individualitzar-se dins del panorama ramader global en base a quatre valors: Seguretat alimentària, benestar animal, respecte mediambiental i preus justos tant per productors com per a consumidors.
La recerca d’aquests objectius ens ha obligat a dotar-nos d’una legislació diversa en matèria de benestar animal, sanitat animal o sostenibilitat mediambiental així com a injectar una important transfusió financera gestionada a través de la Política Agrària Comunitària. Un gran esforç del que tant productors com consumidors han hagut de responsabilitzar-se’n i que ens ha portat fins on som.
La consecució dels quatre objectius esmentats marca, a batzegades, el camí a seguir per a la ramaderia europea i ens hem de sentir orgullosos per això. Es pot dir, i segurament amb raó, que el sistema té errors, que els mecanismes de control no actuen amb la necessària rapidesa i eficàcia, que els aspectes sanitaris i econòmics dominen i enfosqueixen la consecució d’altres de caràcter social, mediambiental o de protecció animal, però els defectes, desencerts i assumptes pendents en l’aplicació dels principis d’una política no la invaliden.
“la ramaderia s’ha convertit en una moneda de canvi per la qual obtenir favors en altres sectors considerats més estratègics”
Aquest sistema “europeu” que tants sacrificis ens ha costat a tots i pel qual venim, i seguim, lluitant des de fa tant de temps es troba amenaçat per la competència exercida des de països externs a la Unió Europea que amb altres legislacions mediambientals, sanitàries i de benestar animal molt menys exigents, poden inundar el mercat europeu amb produccions de baix cost enfront de les quals el ramader europeu, subjecte a la normativa comunitària, es veu incapacitat per competir sense que el consumidor, que cada vegada es proveeix més de productes carnis ja transformats, en sigui conscient.
En les discussions sobre tractats comercials la ramaderia, i per extensió tota l’agricultura, en mans de les institucions de la Unió Europea, s’ha convertit en una moneda de canvi per la qual obtenir favors en altres sectors considerats més estratègics, com l’industrial, a canvi d’obrir el nostre mercat a productes agroalimentaris dels que no se’n sap res sobre el seu origen o mètodes de producció.
En teoria des d’una perspectiva sanitària són controlats en els punts d’entrada a Europa tot i que les garanties mai podran ser les mateixes. Els aspectes mediambientals o de protecció animal queden fora dels acords.
No es tracta de prohibir la importació de carn de països tercers sinó d’exigir que procedeixi de sistemes ramaders dels quals els paràmetres mínims de sanitat animal, sostenibilitat mediambiental, integració social i benestar animal siguin els mateixos que regeixen a Europa. Si no és així estaríem destruint el sistema europeu. Ja vam cometre un error en l’acord comercial amb el Canadà (50.000 t. de carn de boví i 80.000 t. de carn de porcí a l’any). Esperem haver après dels errors i no cometre el mateix ara que s’està negociant l’acord comercial amb els Estats Units.
