Ja no es pot negar, la producció en massa i el consum de masses és inviable. L’actual crisi ecològica d’escala planetària, ens ha obligat a admetre que els recursos del planeta no són inesgotables.

Aquests recursos podrien satisfer les necessitats de la humanitat, però només si s’utilitzen d’una manera raonable i racional, és a dir, d’una forma directament oposada al model de producció actual, que en si mateix és una font de desequilibri ecològic.

D’acord amb un informe de WWF, la “petjada ecològica” de la població mundial ha augmentat un 80% des de 1960, i ha superat així en un 120% la capacitat biològica de la Terra. Això ens porta a l’esgotament del capital natural de la Terra.

PLANETA-VIU a-la-corda-fluixaLa “petjada ecològica” és la superfície (calculada en hectàrees) necessària de recursos naturals per satisfer les necessitats vitals d’un individu o població determinada, i la superfície necessària per absorbir els seus residus. 

Els Estats Units i la Unió Europea consumeixen la major part dels recursos naturals del món, amb una “petjada ecològica” de nou i quatre hectàrees per habitant respectivament. Xina és el tercer país del món amb més “petjada ecològica”, tot i que cadascun dels seus habitants només consumeix 1,6 hectàrees.

L’activitat humana és responsable del desequilibri del nostre sistema ecològic, el que genera un conjunt de fenòmens d’extrema gravetat. El principal d’ells és l’escalfament global, que ja mostra la seva presència amb la multiplicació dels desastres naturals, la fosa de les glaceres, l’augment del nivell del mar i la desertificació.

Més enllà del canvi climàtic, altres perills ecològics ens amenacen: la desforestació, la reducció dels recursos dels oceans, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació irreversible de molts llocs de la Terra.

A més, la lluita pel control dels recursos energètics està donant lloc a conflictes armats, i els principals consumidors d’energia segueixen sense apostar per un canvi de model energètic. En aquest model de desenvolupament, en el qual només podem competir pel control dels recursos cada vegada més escassos, juguem amb el futur de la humanitat i ens posa a la corda fluixa.