És evident que en les últimes dècades ha anat creixent l’interès de la societat pels temes d’ecologia i medi ambient. El cas és que no es tracta només d’una demanda d’informació, és més que res una imperiosa necessitat i una obligació, si volem deixar als nostres fills un planeta habitable.
(Imatge: Pedro Pablo G. May (centre) dirigint “Mangas Verdes”)
Sobre això, hem parlat aquest mes amb el periodista i escriptor Pedro Pablo G. May. En l’actualitat és adjunt a la direcció del departament d’ Efeverde / Efefuturo, on dirigeix i presenta el programa radiofònic “Mangas verdes” (amb informació mediambiental, biodiversitat, energies renovables, residus, etc…) i el programa “Átomos y bits” (amb informació sobre ciència i tecnologia).
Amb més de trenta anys en el món del periodisme i més de vint llibres publicats, entre ells tres novel·les, aquest incansable viatger ens confessa que va ser el seu fort vincle amb el mar el que li va fer adquirir, des de molt jove, la consciència de respecte per la natura. I és que abans de fer immersió en la informació va començar a fer-la amb ampolla. “La meva presència avui a Efeverde és completament lògica i coherent amb la meva trajectòria personal”, ens comenta Pedro Pablo.
El seu programa “Mangas verdes” porta uns sis mesos en antena. “Era un projecte que el departament volia posar en marxa des de fa temps, perquè treballem en tots els formats (text, vídeo, gràfic, web …) i ens faltava aquesta pota informativa”, ens explica. El programa s’emet setmanalment a través de les emissores de Eferadio (el servei de ràdio de l’Agència EFE) i, a la setmana següent, es penja a la plataforma de distribució gratuïta de iVoox a Internett.Per Pedro Pablo és precisament la xarxa la que demostra l’interès social pel tema mediambiental.
Perquè davant la pregunta sobre com ha evolucionat en els últims anys l’espai dedicat als temes d’ecologia i medi ambient en els mitjans generalistes, Pedro Pablo May afirma amb rotunditat que “ha empitjorat clarament. Abans era més fàcil trobar, per exemple, suplements de diaris íntegrament dedicats a temes mediambientals o revistes que els dedicaven espais. El problema en aquest cas és la fortíssima crisi que travessa avui el Periodisme en general que ha afectat molt, a causa de la reducció de recursos, a aquells sectors més especialitzats com el nostre. A canvi, a Internet s’han multiplicat els llocs personals com blogs o pàgines de Facebook dedicats a ells”.
Segons Pedro Pablo, el tractament que es dóna en els mitjans generalistes als temes de medi ambient i sostenibilitat és breu, quan no inexistent. “Molts periodistes (i, pitjor, molts redactors en cap) estan tan desinformats, que segueixen veient aquests temes com si fossin de segona divisió o com si només interessessin a una capa reduïda de la població. I així ho transmeten al seu públic. No obstant això, la societat cada vegada demanda més informació d’aquest tipus”.
Pel que fa a la postura dels polítics davant d’aquests temes, Pedro Pablo ho veu clar: “Desgraciadament, la majoria dels polítics tampoc entenen la seva importància ni senten, com una cosa veritablement urgent, la millora de les condicions mediambientals. La defensa de les causes verdes és, per a ells, alguna cosa “cool”, que els fa quedar bé en diversos fòrums públics, però poca cosa més. Les grans cites internacionals, per exemple per frenar el canvi climàtic, moltes vegades es converteixen en simples escenaris on declamar una prosa tan bonica com insuficient, quan no en autèntics basars per mercadejar, com succeeix amb l’immens negoci que promou la compravenda de drets de CO2”.
En acabar la nostra xerrada i com sense adonar-se’n, Pedro Pablo ens regala una recepta per a un planeta més habitable “el més urgent, amb diferència, és l’educació mediambiental de les joves generacions: potenciar-la i multiplicar-la per tot el món, no només en els països occidentals. Qualsevol altra mesura que vulguem prendre no és més que un pedaç mentre la gent no comprengui majoritàriament que és essencial cuidar el nostre entorn. Només es protegeix el que s’estima i només s’estima el que es coneix”.
