Les 125 persones de 14 països europeus que van participar en la conferència van estar d’acord després d’un dia i mig d’intens debat: la millor estratègia seria o bé retirar totalment la versió del Reglament Orgànic de la UE prevista per la UE o bé modificar-ne alguns punts importants.
Un enfocament recomanat era continuar sobre la base del Reglament vigent des de 2007, tenint en compte qualsevol material afegit en els anys intermedis. Tots els punts crítics per als productors orgànics es van debatre en sis grups de treball paral·lels.
(Imatge: Christopher Stopes, President de IFOAM UE-Group, obrint la conferència)
. Entre els assistents hi havia els representants d’associacions d’Alemanya, França, els Països Baixos, Bèlgica, Anglaterra, Suïssa, Finlàndia, Espanya i altres estats membres de la UE. Els organitzadors han estat IFOAM UE-Group i l’Associació de Fabricants Francesos Synabio.
En la seva declaració final, el director de l’associació ombrel·la holandesa Bionext, Bavo van den Idsert (foto a la dreta), va resumir el debat: “No necessitem més regulacions, sinó la millora de l’aplicació del Reglament ja existent“. I, mirant al representant de la unitat orgànica de la Direcció General d’Agricultura, Manuel Rossi-Prieto, va dir: “Estem encantats que la Comissió de la UE estigui disposada a treballar amb nosaltres per fer front als problemes i qüestions que han sorgit – anem a començar un nou diàleg“.
L’advocat Hans-Peter Schmidt, qui veu una allau de problemes dirigint-se cap a la indústria ecològica a Europa, va proposar a Rossi-Prieto que, en lloc de substituir la normativa vigent per complet, cal afegir els canvis amb precisió a la legislació vigent – en altres paraules, esmenar en lloc d’eliminar. Altrament, tem que milers d’altres normes, creades sobre la base del Reglament Orgànic i tenint poder legal, hauran d’harmonitzar-se per evitar la possibilitat d’inseguretat jurídica.
A la Conferència Orgànica a París (17/18.11.2014), Rossi-Prieto (foto a la dreta) estava disposat a debatre els temes i, en diverses presentacions i debats, va esclarir la molt convincent intenció i objectius de simplificació i millora del Reglament orgànic. En fer-ho, va parlar d’un dels principals motius per a la revisió del Reglament Orgànic de la UE: “És molt important prendre mesures contra el frau bio, perquè fa que la gent qüestioni la credibilitat de la indústria orgànica. Aquest any entrant hi haurà un programa per combatre el frau anomenat “Traces” (Petjades) que farà que sigui possible comprovar els certificats orgànics online“.
La qüestió més debatuda durant tota la conferència va ser la qüestió del llindar de descertificació de residus de substàncies no autoritzades en els productes orgànics. Si bé la Comissió i un petit nombre de participants desitjarien complir amb les expectatives dels consumidors d’aliments completament nets i no contaminats, la gran majoria dels participants va considerar que això era una il·lusió. “L’orgànic no està en una illa, sinó enmig del mar de l’agricultura convencional i en un ambient contaminat per plaguicides i els seus residus“, va ser l’essència de diverses contribucions.
No pot ser just que un granger tingui por de la persecució injustificada, i la càrrega de la prova sigui tal que hagi de provar que no és culpable de l’acumulació o la contaminació per pesticides que s’ha produït en un altre lloc. En canvi, el «qui contamina paga» s’ha d’aplicar, de manera que l’agricultor que ha utilitzat un plaguicida es fa responsable dels danys que ha causat.
L’agricultor orgànic francès Dominique Marion tenia un exemple a mà: la seva associació de productors va haver de pagar 5.000 € en proves de laboratori perquè se sospitava que hi havia contaminació per glifosat. També Hans Braekman, Gerent de Suport i Desenvolupament al laboratori d’anàlisi de Fytolab a Bèlgica, va explicar que sovint hi ha resultats contradictoris de diferents laboratoris i que a Europa només al voltant d’un terç a la meitat dels 150 laboratoris autoritzats ofereixen resultats acceptables o bons. Això va deixar clar que la bona reputació de la indústria orgànica en termes de tolerància zero podria estar en mans d’uns pocs laboratoris. Amb els seus resultats, poden decidir sobre la destinació dels lots sencers i collites.
“Fals positiu” va ser un dels termes clau que preocupaven als assistents a la conferència. Passa una i altra vegada: un laboratori afirma haver trobat residus en els productes ecològics, però, quan s’investiga de nou per un altre laboratori, no es poden confirmar els resultats. No obstant això, el tema ja s’ha fet públic freqüentment amb acusacions injustificades, i s’han dut a terme operacions de re-nomenament costoses.
(Imatge: Hans Braekman, Fytolab)
Un altre aspecte de la discussió sobre residus és el de verins persistents com el DDT, que han estat a la terra des de fa dècades i es degraden molt lentament. Tothom estava d’acord que els agricultors orgànics individuals no han de ser castigats si descobreixen vella contaminació inesperada d’aquest tipus.
Si el nivell de contaminació és inferior als límits legals, ha de ser tolerat. Si l’actual esborrany de Reglament Orgànic fora acceptat sense esmenes, significaria que en tots els casos de residus de tot el lot de matèria primera o, pitjor encara, dels productes transformats tindrien el seu caràcter orgànic rescindit. La conseqüència seria productes que s’han de treure dels prestatges i ser destruïts. RA Schmidt tem que “en el futur, això podria estar a l’ordre del dia“.
(Gràfic: 0,5% – 1% dels productes testats per BNN van mostrar residus per sobre del llindar permès per la llei; aproximadament el 5% – 10% dels productes contenia residus entre el límit de detecció i el llindar permès per la llei. Quan es supera el nivell d’advertència de BNN, les investigacions es duen a terme i s’inicien conseqüències, si cal)
D’altra banda, això seria lliurar a tots els opositors de l’agricultura orgànica un argument poderós – si l’anàlisi del residu dels productes a les botigues està bé o malament – per posar en moviment accions de recuperació a costa del comerç al detall. Podria (que no hauria de) introduir un reglament per indemnitzacions prevista per la UE, pels governs nacionals, que beneficiaria només al productor a la UE, però no al comerciant, qui es quedaria amb el dany. Els importadors i productors de fora de la UE també haurien de suportar la càrrega ells mateixos. Donats aquests riscos, molts dels assistents van pensar que podria acabar en el tancament de negocis a gran escala.
Afegit a l’augment del risc, encara hi havia la possible retirada de llicències si es trobaven residus de pesticides, va dir Christopher Stopes, President de IFOAM UE-Group. “És per això que és tan important meditar a fons la nostra pròpia posició en qüestions per al sector orgànic. L’agricultura ecològica és un continu des de la fertilitat del sòl i la llavor a la transformació i no només una qüestió de que el producte final no estigui contaminat“.
(Imatge: Sophie Taufour introdueix SecurBio)
Un altre tema polèmic va ser el criteri a aplicar en el futur per a les importacions a la UE. Fins ara, s’ha aplicat el principi d’equivalència del Reglament Orgànic. En el futur serà la conformitat de normes i reglaments. IFOAM UE-Group, que ha publicat la seva posició al seu lloc web, no creu que la conformitat sigui l’enfocament correcte. “No insistim en directrius totalment homogènies i no volem un enfoc neo-colonialista“, diu Stopes. Ha assenyalat que hi ha sistemes miríada arreu del món que haurien d’eliminar les seves diferències poc a poc.
Jean Verdier, president de l’associació de fabricants Synabio, va dir que es necessita una certa harmonització també a Europa: “És qüestió de reunir els diferents enfocaments per crear un punt de vista comú. A França, ja estem treballant amb diferents organitzacions com Coop de France. No estem en contra d’una reformulació en principi, però cal ser coherents.” Hi va haver consens en la Conferència de París en què les inspeccions anuals han de continuar en el futur. La UE ha proposat que, per tal de reduir la burocràcia, serien suficients inspeccions cada dos anys en els sectors de no-risc.
Verdier va afegir: “El que també és important per a nosaltres és el cultiu de plantes en sòl, no en substrat, que la proposta de la Comissió per un nou Reglament Orgànic no prohibeix clarament. El creixement dinàmic es pot mantenir només si tenim la base jurídica correcta“, així va expressar el desig de tots els presents a la conferència.
Gerald Herrmann, de la consultora Organic Services, va assenyalar la necessitat de mesures preventives per lluitar contra el frau a través de bases de dades online.
La companyia de Munic ha desenvolupat el programa CheckOrganic que podria ajudar en aquesta tasca. Tenir una base de dades disponible ajudaria, ja que es podria accedir a la situació actual d’un certificat de control. “En aquest punt, les directrius en el Reglament Orgànic de la UE no són en absolut suficients per combatre el futur frau orgànic amb més eficàcia“, va dir Herrmann.
(Imatge: La conferència va tenir lloc al centre comunitari MAS a París)
Bavo van den Idsert, de l’associació ombrel·la holandesa Bionext, estava a favor d’un major desenvolupament de l’enfoc basat en el risc (controls especialment en els punts calents), amb la finalitat de prevenir el frau. “No només els processadors sinó també les organitzacions de control i les autoritats necessiten més formes de verificació creuada”, va dir van den Idsert. “En última instància, necessitem una millor aplicació de les directrius existents i no una completa re-escriptura del Reglament Orgànic“.
Hi ha encara més dissidència entre la indústria orgànica i la Comissió de la UE sobre la qüestió de si s’ha de permetre o no futures explotacions amb una combinació de tots dos terrenys, convencional i ecològic. Hi ha un risc potencial en aquestes finques de la barreja de diferents fertilitzants, etc. Luc Maurer, del Ministeri d’Agricultura de França, manté que no hi ha problema en el control de dos tipus diferents d’agricultura, ja que s’estan cultivant diferents cultius. Encara que la supressió de cultiu convencional és un objectiu noble, no és possible, almenys a curt termini.
Maurer també va criticar els 30 actes delegats previstos que donaran lloc a una “corrent de canvis”, i que encara no és possible veure quin serà el contingut d’aquests canvis. D’altra banda, Maurer està a favor de mantenir les normes que regeixen les excepcions en cultiu per facilitar una certa flexibilitat.
(Imatge: Jean Verdier/Synabio, Christopher Stopes/IFOAM EU, Luc Maurer/Ministeri d’Agricultura Francès, Charles Perin/Synabio).
Hi va haver animats debats sobre altres qüestions importants, tant en els grups de treball com en la sessió plenària. Els temes abordats van ser els requisits dels materials d’envasat, la gestió del medi ambient i la sostenibilitat, les qüestions de la qualitat i els controls obligatoris de tots els punts de venda a la UE que venen productes orgànics. Productes envasats, on no hi ha problema en barrejar materials, podien fins ara, bàsicament, ser venuts arreu. Aquí també, els assistents van coincidir que les regulacions existents s’han de mantenir i que no han de ser introduïts els controls obligatoris dels productes ecològics pre-envasats. Si s’introdueixen controls, es tem que les botigues que venen begudes i quioscos que ofereixen elements orgànics els deixarien fora abans de sotmetre’s a un control orgànic car.
Comentari:
Per fi! A París ens van brindar un intercanvi d’opinions per un nombre d’actors en el sector orgànic – que van des de lamentablement només un membre de la Comissió de la UE, als agricultors orgànics, processadors, minoristes i organitzacions orgàniques per al Grup IFOAM EU. Ponents de diversos països europeus van pujar al podi. El que és crucial és que el sector orgànic a Europa parli amb una sola veu i que les demandes plantejades a la Comissió no donin la impressió de dissonància i d’una indústria desunida.
La conferència Paris Processing ha estat un intercanvi europeu d’opinions i idees per excel·lència, amb molt bones aportacions i s’ha caracteritzat per una cultura de l’escolta i sufragat per la idea de desenvolupar una plataforma comuna. El Grup IFOAM EU, juntament amb un soci nacional, va organitzar la conferència. Hem de felicitar-los a ells i a tots els altres participants: Més del mateix, ¡aquest és el camí correcte a seguir!
(Imatge: Relaxant dinar amb un buen buffet i converses personals)
Autor: Kai Kreuzer
Article Original: www.organic-market.info/web/Know_How/Paris/219/0/0/17847.html
Font: www.Organic-Market.Info
Traducció: Montse Mulé
