Helena Escoda

L’embrió que ha donat origen al circ es va gestar en el món grecoromà, en aquells jocs coneguts com ludi circenses que englobaven diversos espectacles de masses: carreres de carros, naumàquies i lluites entre gladiadors i animals (venatio).

La complexa evolució que ha donat com a resultat la florida de les arts circenses actuals deu el seu refinament, per una banda, a Occident, després de la caiguda de Roma, a l’evolució natural de les arts medievals del Mester de Juglaría i, de l’altra, a la influència de cultures orientals, en pràctiques mil·lenàries com el contorsionisme o l’acrobàcia.

Actualment, circ és sinònim de creació, humor, art, prodigi humà… aquesta és la seva millor cara, però, la història circense també compta amb la seva creu. En l’Antiga Roma, l’exhibició d’animals exòtics va derivar en l’espectacle més sagnant, el públic s’entusiasmava en veure barallar-se a gladiadors amb animals o contemplant persones indefenses llançades a les “feres” sense pena ni compassió. El llegat que encara roman de tota aquella barbàrie és la tauromàquia i l’ús d’animals en circs, els dos espectacles evolucionats comparteixen origen en la venatio romana.

circos animales

Avui, més d’un centenar de municipis de tot l’Estat no permeten l’exhibició d’animals en circs per diverses raons. Els animals que participen en aquests espectacles no poden gaudir en llibertat del seu hàbitat natural ni desenvolupar les conductes etològiques pròpies de la seva espècie, són sotmesos a l’ensinistrament, han de romandre la major part de les seves vides en gàbies, suportar l’estrès dels trasllats i el bullici de l’espectacle.

Catalunya es podria convertir en la primera Comunitat Autònoma en abolir l’ús d’animals en circs, seguint el camí d’altres països com Àustria o Suècia, ja que el Parlament Català està debatent actualment una proposició de Llei per aquest fi. Cada vegada més companyies de circ opten per l’espectacle sense animals, Le Cirque du Soleil, la més prestigiosa del món, és el paradigma.

L’abolició de l’ús d’animals no humans en circs forma part de l’evolució moral de la societat. Molt abans es va abolir l’ús d’humans considerats estranys, homes i dones procedents d’altres continents o amb patologies i malformacions, l’única oportunitat dels quals per sobreviure va ser exhibir-se en circs, amb el greuge que això suposava per a la seva dignitat. Persones amb obesitat, hirsutisme (dona barbuda), nanisme, gegantisme… van formar part dels circs fins a principis del S.XX. A l’Anglaterra Victoriana aquest tipus de funcions es van conèixer com freak shows (d’aquí la paraula frikisme).

El cas més famós és el de Joseph Merrick, un home intel·ligent que patia una malaltia (possiblement síndrome de Petrous), la qual li va provocar malformacions agudes, per això va ser conegut com l’Home Elefant. La seva única oportunitat laboral va ser exhibir-se en circs, només va trobar assossec en els seus últims anys de vida. Precisament, durant l’embaràs, la mare de Merrick va patir un incident amb un elefant fugat d’un circ que la va envestir, fet que s’ha considerat com una possible causa de la terrible malaltia que va patir.

circos tigreUn altre cas il·lustratiu és el de Sara Baartman, una dona natural de Sud-àfrica pertanyent a l’ètnia khoikhoi, d’on les dones es caracteritzen per l’acumulació de greix als glutis. A principis del segle XIX, Sara va ser traslladada a Europa i exhibida en circs, sent víctima d’abusos i burles relatives al seu físic.

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here