Tot va començar amb un decret emès pel servei veterinari: s’anava a prohibir la venda de llet crua als grups que vivien en allotjaments compartits a Kassel. Això succeïa el 1980. En aquest temps, Kai Kreuzer estava estudiant planificació del paisatge a la Universitat de Kassel, i el curs que seguia també li va procurar una visió del sector agrícola.

Foto: Kai Kreuzer a la seva oficina a Alemanya, gener 2015

Volent arribar al fons de la prohibició, el 1981, va escriure la seva tesi de grau sobre la comercialització directa de llet. Des de llavors han transcorregut 33 anys durant els quals, Kai Kreuzer, ara amb gairebé 59 anys, ha escrit tres llibres i innombrables articles sobre el tema de la comercialització orgànica. A mitjans de gener de 2015, deixa l’empresa amb la revista on line que va fundar fa molts anys – Bio-Markt.Info. Kai Kreuzer: una retrospectiva.

“La prohibició de la comercialització de llet crua va ser el detonant”, explica Kai Kreuzer. En la seva tesi de grau, es va ocupar dels requisits legals necessaris per a la venda de llet crua directament de la granja. Va publicar ell mateix – “Les qüestions legals i la pràctica de la comercialització directa de productes agrícoles” – i se’n van vendre 3.000 còpies. Realment, les vendes van ser inesperadament tan altes que va haver de ser reeditat. Mentre estava estudiant, juntament amb altres estudiants, va convidar a una de les primeres associacions de productors i consumidors a Alemanya a Kassel. La idea va tenir èxit i, el 1983, s’hi va fundar una associació de productors.

El següent pas per Kai va ser fer créixer els seus propis cultius d’aliments: va arrendar una parcel·la de 2.500 m² amb un sòl de marga d’alta qualitat, i allà és on va conrear verdures, que es van vendre davant de la política llibreria ABC a Kassel a Alemanya central . Era l’estiu de 1983. En el lloc muntat dues vegades per setmana, es podien comprar verdures subministrades per diversos productors petits, pa, formatge, sidra i altres productes de les granges associades.

kai coperativaAmb molt entusiasme, els habitants urbans van establir una associació d’agricultors de la regió de Kassel en procés de conversió a l’agricultura orgànica, i després es va fundar una primera botiga, que aviat va ser seguida per una segona. Però per Kai no es tractava només de produir els seus propis cultius – volia utilitzar la seva experiència en el periodisme. El 1987, per motius familiars, es va traslladar a Lauterbach a la regió Vogelsberg al centre de Hesse, i allí va escriure el seu segon llibre: “Feu el vostre màrqueting!

(Foto: Kai Kreuzer el 1986 davant d’una de les dues botigues de la cooperativa orgànica)

Durant dos anys, a principis de la dècada dels 90, va estar implicat en la planificació i el redisseny de l’antic escorxador a Alsfeld per crear un escorxador orgànic. Després va crear un servei de comandes per correu que venia llibres especialitzats en orgànic (al voltant de 270 títols). Durant els següents deu anys, es van imprimir cada un o dos anys petits catàlegs amb breus descripcions dels llibres i reproduccions de fotos. Amb tirades de fins a 35.000, que es van distribuir en forma de suplements de revistes.

mostrador 1986 kaiEl 1996, el seu tercer llibre, “Màrqueting Orgànic”, va aparèixer amb un tiratge de 5.000 exemplars. En aquesta publicació descrivia els diferents canals de comercialització, que van des de la venda en finca i el càtering a la botiga de menjar naturista especialista. Durant molt de temps, aquesta va ser l’única obra de referència sobre el tema, el que va portar a que l’edició s’exhaurís. Escriure llibres, però, amb tota la investigació i preparació, portava tant de temps que va començar a buscar un mètode més ràpid de publicació.

(Foto: Kai Kreuzer treballant darrere del mostrador el 1986)

 

Alhora, durant els últims 33 anys hem vist els avenços tècnics en publicació de llibres i revistes i un ràpid augment de la velocitat de la publicació. “Jo vaig escriure les meves primeres publicacions en una màquina d’escriure i vaig fer el disseny a mà,” recorda Kai. “Vaig presentar 10 a 15 pàgines en seqüència i amb gran precisió vaig col·locar els títols, les fotos que jo havia revelat i altres gràfics. Vaig utilitzar una plantilla de disseny transparent sobre una taula de llum, arreglar totes les parts i peces i les vaig enganxar amb cola especial.” Això portava segles en comparació amb l’ús de programes de disseny dels ordinadors d’avui. No va ser fins que va escriure el seu últim llibre el 1997 que va utilitzar” Pagemaker “i” Quark Express “, precursors dels programes informàtics moderns.

 

“Em vaig adonar en aquell moment que passar al voltant d’un any investigant per a un llibre, seguit de diverses setmanes de treball en el disseny i la impressió, no només era exageradament car sinó també massa temps per fer arribar la informació al públic. Aquesta va ser la raó per la qual vaig decidir escriure per revistes especialitzades, de manera que el temps entre la investigació i la publicació es va reduir a tan sols uns mesos.” Tot i això, en el cas de BioFach Magazine, el temps transcorregut entre la recerca i la publicació era encara d’entre un i tres mesos. Des de BioFach Magazine, que apareixia cada tres mesos, hi havia un petit esglaó a la revista especialitzada Bio-Handel, una publicació mensual sobre el sector d’aliments integrals.

Era el final de la dècada dels 90 – els primers newsletters s’estaven enviant per correu electrònic i Internet s’estava desenvolupant ràpidament, i Kai va jugar amb la idea de publicar la seva pròpia revista on line. El 2002, Petra Trommer del departament de comunicació a BioFach se li va acostar amb la proposta d’un butlletí periòdic contenint els informes internacionals sobre la indústria orgànica.

kai karen biofach 2013NürnbergMesse havia assumit recentment la fira destinada a la indústria orgànica a tot el món des dels seus fundadors Hubert Rottner i Hagen Sunder. Dit i fet. Es van posar d’acord ràpidament sobre el contingut i el Newsletter BioFach, que va començar a aparèixer cada dues setmanes, va tenir tant èxit que en pocs anys tenia 10.000 subscriptors. Es va convertir en un important mitjà de comunicació en la indústria. El butlletí de notícies en alemany i anglès va ser ràpidament seguit per una versió en espanyol.

(Foto: Karin Heinze i Kai Kreuzer davant de BioFach a Nuremberg el 2013)

Kai era conscient de la necessitat de proporcionar una cobertura més àmplia del que estava succeint en la indústria amb major velocitat i eficiència, i per aconseguir aquest objectiu la plataforma ideal era Internet amb la seva capacitat d’accedir a milers de peces d’informació. La informació podria ser publicada 24 hores al dia – si més no, en teoria – per a ser accessibles en qualsevol moment als usuaris de tot el món. Pràcticament investigant i publicant en temps real. Una idea fascinant.

Van contactar amb possibles proveïdors de sistemes d’edició. “Després d’un temps, trobem a algú a IT que estava disposat a acoblar per a nosaltres un sistema d’edició fet a mida a un preu assequible.” Mirant cap enrere, Kai diu que van ser importants les diferents bases de dades per als productes, dades i supermercats orgànics i, sobretot, la capacitat d’engrandir imatges. En aquest moment, no podia trobar una combinació com aquesta en cap altre lloc. “Jo estava molt interessat en què els usuaris poguessin ampliar les fotos a mida de pantalla. És cert que una bona foto no ho explica tot, però et dóna una comprensió molt més ràpida del que un article està descrivint – per exemple, l’interior d’un supermercat orgànic“.

Després de diversos mesos de preparació, al març de 2003, finalment va arribar el dia en què podien sortir on line amb la versió alemanya. Espatlla amb espatlla amb Kai estaven la periodista Karin Heinze i l’administradora i col·laboradora Corinna Offeney. Algun temps després, la versió alemanya es va complementar amb l’edició en anglès Organic-Market.Info i l’edició francesa Bio-Marché.Info.

Durant més d’una dècada, Kai i els seus col·legues van dur a terme nombrosos viatges per tot Europa en nom de tots dos BioFach i Bio-Markt.Info. Pràcticament no hi ha cap país a Europa que no visitessin entre 2003 i 2014, i a alguns països hi van ser en nombroses ocasions. La informació en paraules i imatges que sorgia al viatjar al llarg i ample es va centrar en el comerç especialitzat d’aliments integrals, supermercats orgànics, fabricants orgànics, majoristes orgànics i en els molts mercats celebrats a nivell local.

Ara, els informes es poden investigar en molt poc temps i s’escriuen sovint en el viatge en tren de tornada a casa. En el cas d’importants esdeveniments com conferències, els seus informes més imatges bé poden estar disponibles a Internet en tan sols 24 hores.

Per ara, l’arxiu Bio-Markt.Info conté desenes de milers de fotografies sobre la comercialització orgànica a Europa i a països de tot el món. La dimensió mundial es deu principalment a Karin Heinze, que va viatjar a la Xina, Japó, l’Índia, el Brasil, Xile, Mèxic i els EUA. Durant 17 anys, ella i Kai Kreuzer han estat socis treballant en estreta i productiva col·laboració.

Com Organic-Market va informar en l’article “Bio-Markt.Info i Bio Verlag uneixen les seves forces”, el 15/01/2015 és la fi d’una era.

Durant algun temps, Kai Kreuzer seguirà mantenint disponibles la seva xarxa i els seus coneixements tècnics, informarà des de l’estranger i viatjarà a conferències internacionals per Bio Verlag.

organic team

(Foto: L’equip Bio-Markt.Info a finals de 2013 en un nou supermercat orgànic a Frankfurt: Corinna Offeney, Karin Heinze, Kai Kreuzer, Katharina Kalb)

Font: Organic-Market.Info
Autora: Karin Heinze
Traducció: Montse Mulé – Bio Eco Actual
Article Original: www.organic-market.info/web/Europe/Germany/Kai_Kreuzer:_looking_back_over_33_years_of_organic_journalism/220/228/0/18100.html