Mentre els purins s’acumulen a tot Espanya, la cabanya porcina ha tornat a créixer fins a arribar als 25,6 milions de porcs, el que suposa un augment de gairebé el 2% respecte al 2012 segons dades del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.
L’enorme controvèrsia generada pel tancament de les plantes de tractament de purins, no ha permès analitzar en profunditat si aquestes instal·lacions han estat eficaces i si han evitat la mala gestió d’aquests residus.
Hem de recordar que la nostra indústria porcina ha tingut una enorme expansió els últims anys, el que ha situat a Espanya com la quarta potència productora del món (després de Xina, els EUA, i Alemanya). Entre les causes de l’accelerat increment de la producció de porcs a l’Estat espanyol, a més de l’auge de la indústria agroalimentària, hi ha la progressiva reducció de la cabana porcina d’alguns països europeus, com Holanda i Dinamarca. Aquest desplaçament de la producció porcina ha provocat greus problemes sanitaris i ambientals a Espanya.
Per resoldre la contaminació del sòl, de les aigües superficials i subterrànies, les males olors i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, Espanya ha impulsat la construcció de fins a 29 plantes de tractament de purins, moltes de les quals han tancat aquest 2014 a causa del Reial Decret sobre renovables, cogeneració i residus, que preveu la retallada de les ajudes a la generació d’energia renovable.
“Aquest desplaçament de la producció porcina ha provocat greus problemes sanitaris i ambientals a Espanya”
Podríem pensar que la posada en marxa d’aquestes instal·lacions ha evitat la contaminació dels nostres aqüífers, però segons un estudi del “Grup de Defensa del Ter”, la contaminació per nitrats ha augmentat malgrat les plantes per tractar purins. Aquesta organització ecologista posa com a exemple les fonts d’Osona, on l’any 1999 la mitjana de nitrats era de 78mg/l, mentre que aquest 2014 ha estat de 97mg/l. Per tant, en lloc de reduir la contaminació, objectiu inicial de les plantes de tractament de purins, aquesta ha augmentat.
El tancament de les plantes de tractament no és una bona notícia, però la seva posada en funcionament tampoc ha evitat molts dels impactes generats per una indústria ramadera cada vegada més intensiva. I en comptes d’establir una moratòria a la construcció de noves granges, mentre no disminueixi la contaminació dels aqüífers, detectem que les granges de gran envergadura segueixen creixent en moltes zones d’Espanya.
Davant d’aquesta situació, només podem implantar solucions sostenibles en la gestió dels purins, com ara les plantes de biogàs, i trobar un equilibri territorial. Tenim l’oportunitat d’establir un nou model ramader que es basi en la qualitat i la proximitat. Una gran oportunitat per recuperar un món rural que vetlli pel seu entorn i la seva salut.
Enric Cortiñas (Associació de Naturalistes de Girona) – Bio Eco Actual
