Planeta-Viu Microbiotica

Pasteur, pioner de la microbiologia moderna, va descobrir que certs microbis (patògens) generaven infeccions. Això va suposar, sens dubte, una revolució però probablement va generar els prejudicis que encara perduren i que han donat tan “mala premsa” als microbis.

Per contra, corrents com l’agricultura regenerativa o la tecnologia dels EM (microorganismes eficients), desenvolupada al Japó, ofereixen la cara oposada i busquen desenvolupar noves tècniques de cultiu ecològic utilitzant microorganismes per regenerar el sòl, netejar marees negres, la contaminació d’ aqüífers i fins i tot la radioactivitat.

Hi ha experiències en hospitals de Japó que porten temps utilitzant bactèries positives (probiòtics) per netejar els sòls i l’ambient, ocupant l’espai que ocuparien els bacteris patògens responsables de la mort de centenars de milers de persones al món per infecció en els hospitals.

En aquesta línia d’investigació, neix la Microbiòtica. Luis Lázaro, investigador i periodista, és autor i coordinador de “Microbiòtica. Nutrició simbiòtica i microorganismes. Una revolució per salvar la terra i l’ésser humà “El llibre, en el qual participen diferents especialistes mèdics, biòlegs, enginyers, psicòlegs, investigadors…, aborda el tema de com els microorganismes regeneradors poden ajudar a superar els problemes de la nostra civilització en camps com l’ecologia, l’agricultura, la nutrició o la salut.

I, si ens fixem en certes dades difoses per la ciència, és fàcil deduir per què suposa una revolució.

A la terra hi ha 10.000 milions més de bacteris i virus que estrelles a l’univers. Només en una gota d’aigua de mar hi ha 1 milió de bacteris. D’altra banda, només som un 10% de cèl·lules humanes, la resta són microorganismes que no estan en nosaltres en néixer.

Una part del llibre es refereix a la microbiòtica exterior, la relacionada amb la biosfera, amb l’ecosistema, la regulació del clima, l’aigua, el sòl, etc… L’altra part es refereix a la microbiòtica interior, la que té a veure amb la nostra salut, nutrició, psicologia…

Com afirma un dels investigadors que participen en el llibre, Máximo Sandin, doctor en Ciències biològiques, “descobriments recents demostren que el nostre organisme és un microunivers poblat de milers de milions de bacteris i de virus que són al digestiu, als pulmons, a la pell … que són essencials per mantenir l’equilibri amb l’exterior “. Fins i tot l’ADN humà té integrats en la seva seqüència virus i bacteris.

A més sabem que, en el nostre intestí, tenim uns 100 milions de neurones i una part important dels neurotransmissors (substàncies que utilitza el sistema nerviós per les seves respostes). S’hi segrega el 95% de la serotonina, “l’hormona del benestar”, i el 50% de la dopamina, que té a veure amb l’aprenentatge i reforç. A través de l’intestí, assimilem els nutrients dels aliments i en ell es troba la base del nostre sistema immunològic. D’aquí el terme de “segon cervell”, que va popularitzar el doctor Gershon en la seva obra sobre l’intestí. És fàcil comprendre per què es conclou que gran part de les malalties tenen el seu origen a l’intestí.

Per Luis Lázaro, “la microbiòtica seria una consciència de la relació simbiòtica, és a dir, d’interdependència i col·laboració, que tenim els éssers visibles amb els invisibles”. En aquesta línia d’investigació i de forma pionera neix una gamma de superaliments en què ha estat treballant Luis Lázaro, basada en nutrició simbiòtica (aliments que ens alimenten i també als nostres microorganismes) i que distribuirà Vegetàlia.

Autora: Marta Gandarillas
Més informació: www.microbiotica.es, www.somosvirusybacterias.com, www.microviver.com, www.nutribiota.com