Alberto Dez

El passat mes de Desembre va entrar en vigor a tot Europa el Reglament 1169/2011 sobre la informació alimentària facilitada al consumidor. Aquest Reglament neix com a conseqüència lògica del compromís adquirit per la Unió Europea de saldar el seu deute respecte al dret dels ciutadans a conèixer les característiques dels ingredients que componen els productes alimentaris que compren.

És la traducció concreta en el camp alimentari d’un dret més ampli reconegut per tots els consumidors: el de la informació.

El Reglament reordena en un sol text la variada legislació sobre etiquetatge que ja existia en relació amb la informació nutricional, energètica o al·lergènica. Fins aquí no s’afegeix res de nou. És el que ja teníem però presentat d’una altra manera, més ordenada, més clara i amb la lletra més gran. També és fins aquí fins on han llegit el text els mitjans de comunicació generalistes que en els seus noticiaris i diaris s’han fet ressò de la notícia.

Ningú s’ha adonat que el Reglament també inclou una innovació: l’obligació d’indicar el país d’origen en l’etiquetatge de productes carnis. Aquesta informació ja és obligatòria per a la carn fresca de boví (des de la famosa crisi de l’EEB) i ara s’amplia a la carn fresca de porc, oví, caprí i aus de corral. En teoria a partir d’aquest moment podríem evitar comprar carn procedent d’animals que han estat subjectes a les terribles condicions imperants en els viatges a llarga distància.

Només hauríem d’adquirir productes en els que el lloc d’origen sigui proper al de sacrifici. A més d’incidir positivament en el benestar dels animals, estaríem ajudant al desenvolupament de les comunitats rurals en fomentar la transformació en origen i, de forma afegida, millorant la nostra qualitat mediambiental ja que el transport de productes finals necessita menys transports que el d’animals vius reduint les aportacions de CO2 a l’atmosfera. Massa bonic per ser veritat.

ojo critico etiquetadoEn realitat el Reglament indica que aquest aspecte estarà subjecte a les disposicions d’aplicació que la Comissió Europea adopti en els dos pròxims anys pel que encara no sabem si el terme “origen” s’aplica al lloc de naixement, engreix o sacrifici. O si apareixeran tots tres, decisió que, al nostre parer, seria la correcta si, en veritat, pretenem informar al consumidor.

D’altra banda el Reglament s’aplica a la carn en fresc deixant fora tant els productes lactis com els carnis ja processats i que constitueixen una gran part del consum total. Per a aquests la Comissió es dóna un termini de tres anys per estudiar la viabilitat i l’impacte de costos i beneficis que aquesta mesura podria suposar.

Malgrat aquestes limitacions el Reglament, almenys, ha obert la porta per la qual ara caldrà anar caminant, omplint i millorant.

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here