Llegir Part I
La OMS quantifica en unes 800 les substàncies químiques que alteren el sistema hormonal (EDC, Endocrine Chemical Disrupting), encara que segons altres bibliografies la xifra podria ascendir a 1500 substàncies presents en la nostra vida quotidiana, cosa que fa molt difícil evitar-ne la exposició.
Segons Miquel Porta, Catedràtic de Salut Pública, més del 80% de la població espanyola té en el seu organisme DDT, substància prohibida fa més de 35 anys.
Les mesures a prendre serien, en primer lloc, conèixer i intentar minimitzar el nombre de substàncies a les quals estem exposats. Limitar la exposició és extremament important per dones embarassades, nadons i nens de curta edat.
Veiem una petita classificació:
Compostos Orgànics Persistents:
– Organoclorats: PVC, pesticides, aïllants elèctrics.
– Perfluorats: utensilis de cuina amb tefló.
– Bromats: retardants de flama, escumes de poliuretà en sofàs y matalassos; aparells d’electrònica y electrodomèstics.
Components plàstics:
– Ftalats: PVC, joguines, paviments, pintures, cosmètics, tèxtil.
– Bisfenol A: recobriment de llaunes y altres envasos alimentaris, pintures per a terres de pàrquings, policarbonats, materials de construcció, roba impermeable.
Components de detergents:
-Alquifenols
Ingredients de cosmètica, productes d’higiene i fragàncies sintètiques:
– Parabens: cosmètica.
– Triclosan (antimicrobià): sabons, dentífrics, cosmètics, tèxtil.
– Filtres UV: cremes solars.
– Almesc: perfums, ambientadors, suavitzants.
Plaguicides, biocides i herbicides:
– Utilitzats en agricultura, jardins públics i privats, fumigacions,…
Dissolvents:
– Utilitzats en pintures, vernissos, coles, adhesius, neteja en sec de roba, materials de construcció.
Metalls pesants:
– Utilitzats en estris de cuina, pintura, objectes de PVC, joguines, peix, amalgames dentals, bijuteria.
Davant aquesta aclaparadora llista, no estar exposat resulta difícil. La alimentació i productes de neteja i cosmètica ecològica són una solució per reduir la exposició; així com ho són els materials de bioconstrucció dins de casa.
La segona mesura és pressionar les autoritats públiques, autoritats sanitàries i governs per que legislin a favor de la salut humana i de la resta d’éssers vius, encara que això vagi en contra dels interessos de la indústria química, indústria que ha pressionat la Comissió Europea per no arribar a complir la data límit de desembre del 2013 per determinar els criteris que permetin identificar els anomenats químics.
