El Parlament Europeu, gràcies al suport majoritari de socialistes i populars, acaba d’aprovar la reforma de la directiva comunitària sobre cultius transgènics. Fins ara, les autoritzacions per sembrar llavors modificades genèticament eren per a tots els països de la Unió Europea (UE), i per vetar el seu cultiu els Estats europeus havien d’invocar una clàusula de salvaguarda que preveia la directiva comunitària anterior.
Actualment, l’únic producte modificat genèticament cultivat a Europa per al comerç massiu és el blat de moro MON810, de la multinacional Monsanto, però hi ha set varietats més de cultius transgènics que poden ser aprovats a principis d’aquest any. Dins de la UE, només Espanya, Portugal i la República Txeca permeten el cultiu d’Organismes Modificats Genèticament (OMG).
Amb aquesta nova norma, el Parlament torna als Estats les competències per decidir la seva política en relació als OMG, de manera que cada Estat decidirà si permet el cultiu de transgènics -o els prohibeix-. El resultat és una norma que afavoreix els transgènics en aquells països on, com a Espanya, reben suport institucional.
Val a dir que la llei també redueix les salvaguardes existents, per exemple, no permet utilitzar certes evidències del dany ambiental per prohibir el cultiu de transgènics, i només es permeten les salvaguardes sota circumstàncies molt restringides. Així, els països contraris als transgènics quedaran exposats a atacs legals per part de la indústria biotecnològica, i si els acords de lliure comerç com el TTIP es duen a terme, el permís o veto al cultiu de transgènics quedarà en mans de tribunals d’arbitratge.
Además, las normas del mercado único que rigen el comercio de la UE harán que sea ilegal que los Estados miembros controlen las importaciones de alimentos genéticamente modificados, incluso si prohíben su cultivo.
A més, les normes del mercat únic que regeixen el comerç de la UE faran que sigui il·legal que els Estats membres controlin les importacions d’aliments genèticament modificats, encara que en prohibeixin el seu cultiu.
La Directiva tampoc inclou cap norma perquè els Estats que no prohibeixin el cultiu d’OMG, adoptin mesures per protegir l’agricultura convencional i ecològica de la contaminació transgènica. Els drets dels agricultors que no volen conrear transgènics, especialment a Espanya, queden així amenaçats per aquesta nova llei. De fet, tot el sector ecològic, que segueix creixent ràpidament a Europa i que pot duplicar la superfície conreada el 2020, està en perill, igual que els drets de totes les persones que volen consumir aliments no transgènics.
En definitiva, podem dir que torna a guanyar el lobby pro-transgènic, ja que aquesta directiva no ofereix cap protecció significativa per a les persones que volen prendre decisions informades sobre el que estan menjant o per als agricultors que volen protegir els seus camps dels OMG.
