Alberto Dez

L’any 2011 la Comissió Europea va aprovar el Reglament CE 15/2011 sobre mètodes de detecció de toxines en mol·luscs bivalves pel qual es substituïa el mètode de bioassaig en ratolins pel mètode de cromatografia líquida, combinada amb l’espectrometria de masses en tàndem.

Per a aquells lectors que no siguin uns experts en toxicologia, aclarir que el Reglament fa referència a les proves que es realitzen amb mol·luscs bivalves (musclos, cloïsses ….) Per tal d’assegurar que no estan contaminats amb toxines i garantir la seva seguretat alimentària.

En aquest sentit el Reglament indica que el mètode emprat tradicionalment basat en l’ús de ratolins (600.000 a l’any a tota la UE) estava obsolet, provocava un enorme patiment als animals i calia substituir-lo per un altre mètode químic, alternatiu, que no necessita l’ús d’animals vius. El Reglament establia també una data límit perquè les empreses realitzessin el canvi de mètode: 31 de Desembre del 2014. En principi era una molt bona notícia per als consumidors, ja que la fiabilitat del mètode químic és més gran, i, per descomptat, per els 600.000 ratolins lliures per fi de les agulles del laboratori.

“El Tribunal de Justícia confirma que el mètode químic no és més car, és més segur per al consumidor i no implica patiment per als animals”

El Regne d’Espanya, que inclou a Galícia com una de les principals zones de producció de mol·luscs a Europa, va posar el crit al cel. Al mes d’abril de l’any 2011, tan sols dos mesos després de la seva publicació, va recórrer aquesta decisió de la Comissió Europea sol·licitant l’anul·lació del Reglament. Pretenia donar una lliçó de saviesa als organismes científics de la UE afirmant que el mètode químic no era més fiable que l’assaig amb ratolins de manera que la Comissió no podia valer-se de la seguretat alimentària per justificar el canvi. També s’acusava la Comissió Europea de violar el principi de proporcionalitat en no prendre en consideració l’impacte econòmic sobre el sector productiu.

marisco

El passat 11 de Febrer, després de la pèrdua de 4 preciosos anys, el Tribunal de Justícia de la UE va sentenciar en contra d’Espanya mantenint la vigència del Reglament. La sentència indica que l’assaig alternatiu és més fiable i que la seguretat alimentària dels europeus està per sobre de costos i preus. Resulta curiós comprovar que el Tribunal de Justícia de la UE apunta la parcialitat en el càlcul de costos del canvi ja que el Regne d’Espanya només comptabilitzava les despeses originades per les inversions implícites en el nou assaig químic (maquinària, formació) sense considerar les pèrdues assumides fins llavors pels defectes de l’assaig amb ratolins com ara tancaments preventius injustificats per falsos positius o descrèdit del producte per falsos negatius. El Tribunal de Justícia confirma que el mètode químic no és més car, és més segur per al consumidor i no implica patiment per als animals. També sentència que el Regne d’Espanya pagarà les costes judicials de tot aquest embolic.

Conclusió: des del 31 de desembre l’ús d’animals per a la detecció de toxines en mol·luscs està prohibit. No és hora de lamentacions ni enyorances sinó de mirar al futur, modernitzar-nos, adaptar-nos i seguir sent el número u europeu en la producció de mol·luscs.

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here