maiz transgenicos ttip

La nova proposta de Reglament sobre importació d’organismes modificats genèticament (OMG) de la Comissió Europea desmenteix les seves afirmacions que no cedirà a les pressions dels EUA sacrificant preocupacions ambientals i de salut en nom del lliure comerç.

La Comissió Europea ha afirmat reiteradament que els transgènics quedarien fora de les negociacions del Tractat de Lliure Comerç amb els Estats Units (TTIP), i que aquest acord en cap cas posaria en perill la seguretat dels aliments a la Unió Europea.

No obstant això, la proposta de normativa de la Comissió de 22 abril 2015 constitueix un clar intent d’agilitar l’entrada d’OMG a la Unió Europea, i elimina d’un cop de ploma la possibilitat que els governs puguin prohibir l’entrada d’aquest tipus de productes en el seu territori per raons ambientals o de seguretat alimentària. La proposta de Reglament de la Comissió es presenta com un avanç en la “democratització” de les decisions europees sobre importació d’OMG, però en realitat suposa un clar retrocés encaminat a agilitzar el procés europeu d’autorització. El més greu, però, és que elimina la possibilitat que els països s’acullin a la clàusula de salvaguarda que ha permès als governs fins ara respondre a les legítimes preocupacions ciutadanes per qüestions de salut i medi ambient.

“El procés d’autorització d’OMG a la Unió Europea permet a la Comissió donar llum verda a un producte modificat genèticament en cas de falta d’acord del Consell”

La Comissió ha utilitzat de manera sistemàtica aquesta prerrogativa, aprovant nous OMG sense tenir en compte les objeccions dels governs i de la ciutadania europea. La proposta de Reglament de la Comissió reconeix aquest dèficit democràtic i proposa canviar les normes existents, eliminant de la regulació comunitària l’esmentada clàusula de salvaguarda i permetent en canvi als països prohibir l’ús d’OMG amb fins alimentaris. Tot això amb l’excusa de retornar als països la seva capacitat decisòria.

A primera vista, això semblaria positiu. Però no és així quan s’analitza la lletra petita. La nova normativa ni tan sols esmenta el principi de precaució i no permetrà en cap cas als governs al·legar raons ambientals ni de salut per prohibir un OMG al seu territori. A més, estableix clarament que tota prohibició estarà supeditada a unes normes internacionals comercials (sobre no discriminació a les importacions, per exemple), que a la pràctica dificultaran enormement qualsevol decisió en aquest sentit. D’aprovar-se, de fet, la proposta de Reglament consolidaria un procés d’autorització la última decisió de la qual se sostreu al control democràtic, i que atorgaria major pes decisori als dictàmens de l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), els conflictes d’interès de la qual han estat criticats durament pel Parlament Europeu.

Paral·lelament, la Comissió està contemplant la possibilitat d’aprovar en els pròxims dies l’entrada a la Unió Europea de 17 nous OMG per a consum humà o animal. Els nous OMG inclouen varietats de blat de moro i de soja tolerants a diferents herbicides, inclòs el glifosat, classificat recentment per l’Organització Mundial de la Salut com a probable cancerigen. També està previst renovar l’autorització del NK-603, un blat de moro transgènic l’aprovació del qual el 2007 va ser molt controvertida, en revelar l’existència de dades que suggerien la seva possible toxicitat.

La Comissió podria donar llum verda així mateix en els pròxims dies a l’entrada a Europa de diversos OMG dels denominats de trets “combinats”, que incorporen diversos caràcters transgènics. Aquests OMG han estat desenvolupats per la indústria en resposta a la proliferació de super-plagues i de males herbes resistents als pesticides utilitzats en els cultius transgènics, i augmenten la dependència agrícola d’agroquímics tòxics i la seva acumulació en els aliments.

D’altra banda, en l’avaluació d’aquests productes no s’han tingut en compte els efectes sinèrgics que podrien produir-se en combinar diversos d’aquests trets en una mateixa varietat. Totes aquestes propostes vénen sent considerades a Brussel·les des de fa algun temps. Però resulta significatiu el fet que la Comissió agiliti la tramitació justament coincidint amb l’inici de la 9ª ronda de negociacions del TTIP a Nova York, i segurament aquesta coincidència no és casual.

Fins ara, un procés més rigorós i lent d’autorització a la Unió Europea ha suposat la pèrdua d’un important mercat per a les exportacions agrícoles més importants dels EUA (la soja i el blat de moro), de manera que obrir els mercats europeus a les exportacions nord-americanes de transgènics és un dels objectius de les negociacions del TTIP. Es tractaria, ni més a faltar, d’una mostra de bona voluntat per part de la Comissió Europea, que es plega a les demandes dels Estats Units -i de la pròpia agroindústria europea- pel que fa a regulació i aprovació d’OMG.

La proposta de Reglament haurà de sotmetre encara a un llarg procés de debat i aprovació per part del Parlament i del Consell Europeu. Per tot això, les organitzacions signants reclamen la retirada de la proposta de normativa sobre autorització de transgènics amb destinació alimentari (i pinsos), i exigeixen a la Comissió que compleixi les seves promeses de democratització i no sacrifiqui la sobirania alimentària, la salut dels ciutadans i el medi ambient a les exigències del lliure comerç.

***

Organitzacions, grups i col·lectius signants:

Plataforma Rural

ACSUR-Las Segovias; Amigos de la Tierra;Centro de Estudios Rurales y de Agricultura Internacional (CERAI); ColectivoTierra de Campos; Colectivos de Acción Solidaria (CAS); Confederación Española de Consumidores y Usuarios (CECU); Coordinadora de Organizaciones deAgricultores y Ganaderos (COAG); Ecologistas en Acción; Emaús Fundación Social;Entrepueblos; Fundación Global Nature; GRAIN; Movimiento de Jóvenes Rurales Cristianos; Movimiento Rural Cristiano; Mundubat; Perifèries; Sindicato de Obreros del Campo (SOC-SAT); Sociedad Española de Agricultura Ecológica (SEAE); SODePAZ; Universidad Rural Paulo Freire (URPF); Justicia AlimentariaGlobal-VSF; Xarxa de Consum Solidari; Campanya No al TTIP; Aragón sin Transgénicos y hacia la Soberanía Alimentaria; ASAP-Cat; Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià; Les Reperes Motivades; Plataforma Andalucía Libre de Transgénicos; Red de Semillas.

Font: Amigos de la Tierra – www.tierra.org

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here