L’etimologia del vocable cetaci prové de la paraula grega “ketus” que significa monstre marí, una visió molt allunyada de la realitat. Així mateix, la paraula va evolucionar i la seva arrel llatina “cetus” significa gran animal marí, una definició més fidel. Actualment, el terme agrupa els mamífers marins de les espècies que comunament coneixem com balenes, dofins i marsopes.
Hi ha una gran diversitat entre ells, ja que es coneixen fins a 84 espècies diferents i probablement encara n’hi hagi més per descobrir. Habiten en tots els mars i oceans del planeta, sent els animals amb millor adaptació al medi aquàtic. La majoria de cetacis són gregaris, viuen en grups d’individus variables segons l’espècie, establint entre ells importants llaços socials i afectius, cooperant entre si per defensar-se, pescar i compartir l’aliment. En l’oceà reconeixen el seu entorn a través d’un sistema propi d’eco-localització i són capaços de comunicar-se a través de complexes vocalitzacions de les quals cada grup desenvolupa un sistema de llenguatge propi.
L’Estat espanyol és el país de la Unió Europea amb més delfinaris i l’únic que segueix augmentant el nombre de cetacis en captivitat
La complexitat psicològica i la intel·ligència no humana d’aquests animals és sorprenent, però gran part de la societat percep una visió distorsionada d’aquestes espècies a causa de l’explotació comercial que manté cetacis en captivitat i que els condemna a una vida miserable, allunyada del seu hàbitat, de les seves famílies i privant-los de desenvolupar el seu comportament natural.
Abans d’assistir a un espectacle en un delfinari (o qualsevol altre amb animals en captivitat) és important que considerem que aquests éssers han estat arrabassats del seu medi, privats de llibertat i el seu benestar es veurà greument compromès.
Si en estat salvatge els grups de dofins estan formats per famílies, en els delfinaris viuen barrejats en grups artificials, capturats en diferents orígens, sense cap parentiu i fins i tot de diferents espècies. Perquè un dofí passi pel cèrcol o faci qualsevol altra acció sense sentit en la naturalesa, se’l sotmet a un ensinistrament que comporta una gran crueltat.
Rick O’Barry, captor i entrenador de les 5 femelles que van interpretar a Flipper en la Tv, va abandonar el seu treball després de veure com una d’elles es suïcidava deixant de respirar voluntàriament, farta de l’esclavitud de la captivitat. En el documental The Cove (2009) declara: “Em sento responsable en certa mesura, perquè va ser la sèrie de TV Flipper la que va donar lloc a aquesta indústria multimilionària (…) Vaig passar 10 anys construint aquesta indústria i he passat els últims anys treballant per enderrocar-la.”
El documental Blackfish (2013) explica la història de l’orca Titikum i la seva captivitat al parc SeaWorld de Florida, per reflexionar sobre les conseqüències de mantenir a aquests animals tancats. Al novembre de 2014, la coalició SOS Delfines va fer públiques unes imatges on es podia veure la violència emprada en l’ensinistrament de dofins al centre Marineland de Mallorca. SOS Delfines està duent a terme la denúncia a les corresponents administracions encarregades de fer complir la legislació CITES i vol donar a conèixer els problemes que viuen els cetacis en captivitat.
Les associacions GETE- Ecologistes en Acció, ARREL i Libera! duen a terme una campanya de sensibilització social durant la temporada d’estiu davant de les instal·lacions del Parc Aquopolis Costa Daurada en el municipi de Vila-Seca (Tarragona).
Per a més informació: sosdelfines.org – blackfishmovie.com – www.thecovemovie.com
