zona libre de trangenico

Les Zones Lliures de Transgènics pretenen protegir les poblacions locals. Davant la falta d’exàmens de toxicitat a llarg termini i altres estudis adequats, les amenaces ja comprovades que suposen els transgènics per al medi ambient i l’agricultura a petita escala, són més de 170 regions europees les que han decidit prohibir el seu cultiu en camp obert com a mesura de precaució.

En l’actualitat la Unió Europea només permet el cultiu d’un tipus de blat de moro transgènic i Espanya és el major productor, en contra de les reticències de molts països veïns. Ecologistes en Acció publica un quadern explicatiu en el qual tracta d’aclarir alguns mites al voltant dels Organismes Modificats Genèticament (OMG). A Europa més de 170 regions europees i 4.700 governs o entitats locals han prohibit els OMG ‘s al seu territori. Reproduïm el comunicat de premsa d’Ecologistes en Acció.

La declaració de Zones Lliures de Transgènics ha estat inclosa en programes i propostes d’agrupacions polítiques en les passades eleccions autonòmiques i municipals. La mesura suggerida ha estat objecte en els últims dies de crítiques i difamacions, com si es tractés d’una ocurrència excepcional. Però la realitat és que es tracta d’una mesura molt estesa a tot Europa, en zones governades per tota mena d’ideologies, des de tres províncies de Finlàndia a nou estats d’Alemanya, 21 regions de Croàcia i 60 àrees del Regne Unit. A nivell estatal, ja són quatre les comunitats autònomes, Astúries, País Basc, Balears i Canàries, declarades lliures de transgènics.

També a la Unió Europea són diversos els països, com Àustria, França i Bulgària, que han prohibit el cultiu d’un blat de moro transgènic que a Espanya pretén presentar-se com innocu. A Alemanya s’ha imposat un etiquetatge especial per a productes d’animals alimentats amb pinsos lliures d’OMG i a Finlàndia hi ha restriccions específiques per als menjadors públics. Vint anys després de la seva introducció en els mercats, les grans promeses dels cultius transgènics estan molt lluny de fer-se realitat. No han augmentat el rendiment agronòmic de manera significativa, no han millorat la qualitat dels aliments i no han contribuït a solucionar el problema de la fam al món. S’ha comprovat en aquestes dues dècades que no és possible controlar la propagació dels OMG una vegada alliberats en l’entorn, el que afecta als cultius veïns.

mapa europa gmo ifoam

(Imatge: Mapa europeu: nivell de prohibició dels transgènics per països. Font: IFOAM)

A diferència d’altres aplicacions de l’enginyeria genètica (com és la seva utilització en investigació o en entorns controlats), el cultiu d’organismes transgènics pot provocar danys impredictibles i irreversibles, ja que un organisme alliberat a la natura no pot retirar-se com es retira qualsevol altre producte del mercat.

A més, els seus efectes perjudicials no només afecten a qui decideix utilitzar-los, sinó també a tots els altres. El quadern publicat per Ecologistes en Acció planteja alguns riscos als quals ens enfrontem en seguir permetent el cultiu d’OMG, i aporta exemples d’alguns danys que ja s’han produït. Els casos de cultius transgènics introduïts en algunes regions i els seus efectes en països com Argentina són exposats en el quadern, que també aporta explicacions sobre la manca d’estudis científics.

Font: Associació Vida Sana