Producció Agroalimentària Ecològica 09/06/2015
El Director General de la FAO fa una crida al canvi en la forma de produir els aliments.
“És necessari canviar la forma en la qual es produeixen els aliments”, va afirmar el passat dia 5 de juny el Director General de la FAO, José Graziano da Silva, en un discurs del Dia Mundial del Medi Ambient, en defensa de crear connexions positives entre els aliments, l’agricultura i el medi ambient.
Els governs, els ciutadans, els productors i els inversors hauran de forjar una “mentalitat i, sens dubte, una forma de procedir noves i integrals” per combatre el canvi climàtic i alimentar una població cada vegada més nombrosa, va assenyalar a l’Expo 2015 de Milà.
Va citar dos principis rectors -garantir l’accés universal als aliments i fer sostenibles els nostres sistemes de producció d’aliments- com a decisius en l’esforç per alimentar la creixent població mundial i, alhora, conservar la salut dels sòls i altres recursos naturals que la vida humana necessita per prosperar.
Si bé farà falta produir més aliments per a l’augment demogràfic previst de 2.000 milions de persones per a l’any 2050, la principal causa de la fam té a veure amb l’accés. Hi ha suficients aliments disponibles, però les famílies pobres manquen de recursos per comprar o produir els aliments que necessiten. Aquest és un punt en el que fa èmfasi la FAO així que els desafiaments que afronta el món passen de la necessitat del període de postguerra d’augmentar la producció a un nou paradigma basat en formes millors d’aprofitar els recursos limitats.
La sostenibilitat és fonamental perquè “som 7.000 milions d’ànimes que compartim un únic planeta”, va assenyalar Graziano da Silva en una reunió a la que també va assistir Gianluca Galletti, Ministre del Medi Ambient d’Itàlia, i Achim Steiner, Director Executiu del Programa de Nacions Unides pel Medi Ambient. El lema del dia és “Consumir amb compte”, la qual cosa subratlla l’extrema importància de com es tracten els aliments, va agregar.
Els aliments que es perden i malgasten podrien alimentar una tercera part de les persones que pateixen fam al món, en lloc de l’ús incorrecte de la mà d’obra, l’aigua, l’energia i altres insums, va assenyalar.
La FAO estima que a tot el món més d’una tercera part de tots els aliments que es produeixen es malgasta o es perd, i que els 222 milions de tones d’aliments que rebutgen a l’any només els consumidors dels països rics, gairebé equivalen a la producció neta d’aliments dels països de l’Àfrica subsahariana. Els aliments no només no arriben a les persones que pateixen fam, sinó que produir-los extreu nutrients fonamentals de la terra i pot limitar la capacitat de gestió dels sòls per obtenir millors serveis d’emmagatzemament de carboni.
“El segle passat va presenciar una ràpida transformació de la nostra relació amb el món natural, amb un increment de l’ús dels recursos naturals que ha conduït a la degradació del medi ambient”, va dir Steiner. “Cal preguntar-nos quines conseqüències tindrà aquest ritme de consum i aquesta trajectòria en un món que l’any 2050 haurà de sostenir la vida i les aspiracions de 9.000 milions de personas”.
El canvi climàtic i el desaprofitament d’aliments
El canvi climàtic suposa un risc important per al futur de la seguretat alimentària, especialment a causa dels seus possibles efectes a la producció agrícola als països en desenvolupament més pobres, i és una amenaça per a la supervivència mateixa d’alguns estats insulars.
Amb rumb cap a la Conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic que se celebrarà el desembre de 2015, la FAO està fent èmfasi en la necessitat d’un enfocament “de tot el govern”, en el qual participin nombrosos ministeris i nivells del govern per afrontar qüestions que van des de la necessitat de conservació dels sòls i de tenir cultius més resistents fins a polítiques incloents que beneficiïn els sectors més vulnerables i que habilitin les dones i els joves.
No només fa falta una distribució i elaboració d’aliments més eficients, sinó que la necessitat d’adaptació al canvi climàtic significa que moltes pràctiques agrícoles hauran d’orientar-se cap a objectius nous, amb noves tecnologies.
La clau de la transformació necessària suposa “un canvi de l’enfocament de la utilització intensiva d’insums a un altre que ens permeti produir més amb menys”, va assenyalar Graziano da Silva.
Això exigirà innovació en àmbits com la conservació i el restabliment dels sòls, així com en reproducció de llavors amb capacitat de recuperació davant d’un clima més càlid o inestable, i sistemes de gestió dels sòls creats amb vista a l’absorció de les emissions de diòxid de carboni.
“Aliments per a tots ha de ser part de la solució al canvi climàtic, i l’agricultura pot impulsar la transició cap a societats i economies amb major capacitat de recuperació i menys emissions de carboni”, va afirmar Graziano da Silva. “Depèn de nosaltres fer-ho realitat.”
Anteriorment, en una altra activitat del dia amb Maurizio Martina, Ministre d’Agricultura i Política Forestal d’Itàlia i dotzenes d’altres funcionaris internacionals, el Director General de la FAO va firmar la Carta de Milà, una carta promoguda per Itàlia, que crida a tots a comprometre’s, amb caràcter personal, a treballar per posar fi a la fam.
Font: Generalitat de Catalunya – Producció Agroalimentària Ecològica
