contaminas comida al cocinar

La campanya Llar sense tòxics, de la Fundació Vivo Sano va donar a conèixer que a les llars espanyoles hi ha més de 100.000 substàncies tòxiques que es troben en productes bàsics d’higiene, neteja, alimentació, parament, etc. Estem envoltats de substàncies com F-talats, compostos perfluorats, alquilfenols, bisfenol A, metalls pesats… que, com han demostrat nombrosos estudis científics, acaben en el nostre organisme.

Però com diu el director de la campanya, Carlos De Prada, “el pessimisme és tòxic i això de “millor no saber-ho”, no fa desaparèixer el problema. La impossibilitat d’eliminar tots els tòxics no justifica no eliminar tots els que puguem”.

Podem començar pels que ingerim. I tan important com els aliments que triem és la forma en què els cuinem i els estris que fem servir. Ja podem ser consumidors d’aliments ecològics, lliures de pesticides i tòxics, que si els cuinem en una paella de tefló, a la papillota en paper d’alumini, en una olla esmaltada una mica ratllada o si els escalfem en un recipient de plàstic, estarem igualment intoxicant el nostre organisme.

En el cas dels metalls pesants, són perjudicials perquè es van acumulant lentament en els nostres òrgans alterant el seu correcte funcionament i perquè competeixen amb minerals sans que sí que necessitem com el zinc, el seleni, etc… Això afecta la forma d’aprofitar els nutrients que ingerim i a les reaccions químiques que es produeixen en el nostre organisme.

Sabent que és millor prioritzar aliments crus, frescos i de temporada, si els cuinem, l’ideal seria fer-ho al vapor (en cistell de bambú o vaporera) i bullits (sense superar els 100 º C i amb poca aigua).

Respecte als materials a evitar: l’alumini, el coure, el tefló i els plàstics.

Els materials segurs serien: el vidre, la silicona platí, el titani, el fang no esmaltat i la fusta ecològica o el bambú.

El microones, l’olla exprés, la barbacoa, el fregit i l’enfornat destrueixen la majoria dels nutrients dels aliments.

L’alumini i el coure, són lleugers i bons conductors de la calor per la qual cosa els trobem a la base de moltes paelles i olles però no són perjudicials si estan segellats per altres materials innocus. No han d’entrar en contacte amb els aliments, sobretot amb substàncies àcides (com llimona, tomàquet, vinagre …) ja que la reacció química que es produeix augmenta els nivells d’intoxicació.

L’alumini es diposita en el cervell i és un dels factors relacionats amb l’Alzheimer. Està prohibit per a ús culinari en molts països, però aquí encara és fàcil trobar-lo en cuines de restaurants i col·legis. També se sol emprar paper d’alumini per cuinar en forn a la papillota i per conservar aliments a la nevera o embolicar l’entrepà.

En el seu lloc es poden utilitzar recipients de vidre per conservar els aliments i paper vegetal per cuinar o embolicar. L’anomenat “alumini anoditzat” no presenta problema perquè ha rebut un tractament anti-corrosió que el segella i evita que s’incorpori als aliments que conté.

El tefló de paelles, escumadores, etc… conté APFO (àcid perfluoro octánic, també conegut com C-8), substància pràcticament indestructible que s’acumula en el medi ambient i en els éssers vius. Alguns fabricants comencen a especificar si no ho conté. En qualsevol cas, millor no fregir, saltar ni enfornar amb ells i rebutjar-los quan la superfície es ratlli. Les paelles de titani amb base de carbó o les ceràmiques són una bona alternativa. Els estris de fang esmaltat no han d’estar danyats i certificar que no contenen plom.

Els plàstics porten substàncies com el bisfenol-A (també present en les llaunes de conserva) que interfereixen en el nostre sistema hormonal. S’haurien d’evitar o almenys no escalfar ni posar-hi aliments calents. Sobretot el film de cuina.

Quant a l’acer inoxidable de, per exemple, les olles a pressió o coberteries, sol portar crom o níquel que passen en petites quantitats al menjar. L’alternativa seria l’acer quirúrgic (T-304), que no conté plom i no és porós però la superfície ha d’estar en perfecte estat.

Més info a: www.hogarsintoxicos.org; www.vivosano.org; www.conasi.eu/blog

Autora: Marta Gandarillas – Bio Eco Actual Juliol i Agost 2015