Segurament, mai ens hem plantejat com és la vida real dels animals que apareixen en produccions audiovisuals, aparentment, en anuncis, pel·lícules, etc. apareixen contents, aparenten una bona salut i rebre bones cures, a la pantalla la ficció pot semblar del tot real, però, el cert és que la utilització d’animals salvatges en TV comporta nefastes conseqüències.

Les vides de la majoria dels animals usats en TV, circs o altres espectacles transcorren allunyades de l’entorn adequat per a la seva espècie, solen estar en espais limitats, aïllats, on no poden desenvolupar els seus comportaments instintius, raons per les que solen patir patologies físiques i , sobretot, psicològiques.

Utilitzar animals salvatges en publicitat, TV, cinema, sessions fotogràfiques i esdeveniments comercials és innecessari i cruel

En publicitat o a shows televisius, els animals solen comportar-se d’una forma antinatural i il·lògica. Perquè actuïn de manera inadequada en relació a la seva naturalesa solen ser ensinistrats i sotmesos a pràctiques cruels. És habitual separar-los de les seves mares a molt primerenca edat i criar-los a biberó per intentar que facin l’emprempta amb el seu entrenador en comptes de amb les seves mares i així els obeeixin, encara que d’adults solen tornar-se agressius fins i tot amb les persones que els han criat. Per evitar “possibles accidents” és normal sedar-los, extirpar-los les urpes, precintar-los la boca o tallar-los els ullals. La desungulació és habitual per facilitar el maneig de grans felins. Aquesta pràctica brutal consisteix a tallar la tercera falange de cada dit fins a l’articulació, amputant també os, nervis, lligaments i tendons la qual cosa pot provocar un dolor intens i crònic. El ximpanzé és una de les espècies més habituals en anuncis, shows d’humor, etc. les seves semblances amb els éssers humans resulten gracioses per pantomimes grotesques, però per a aquests animals són una tortura.

lacaraocultaLa Fundació Mona, situada a Riudellots de la Selva (Girona), és un centre de recuperació creat el 2001 amb la finalitat de rescatar primats en situacions desoladores. Alguns dels ximpanzés acollits van aparèixer durant anys en programes d’èxit i en anuncis de TV. Sara, una femella que apareixia disfressada al programa Crónicas Marcianas, que va triomfar durant anys a Telecinco de la mà de Javier Sardà, va arribar al centre amb símptomes de malaltia mental. Marco va fer de conductor d’ambulància en un anunci de Telefónica i també va acabar malalt. Pancho va aparèixer en un anunci de McDonalds, després d’haver trobat repòs en aquest centre de recuperació, va morir abatut pels Mossos d’Esquadra després que, espantat, intentés escapar una nit de tempesta.

Amb la finalitat de conscienciar sobre el patiment que suposa per als animals el seu ús en produccions audiovisuals, la Fundació FAADA, dins de la iniciativa ADnimalsfree, ha llançat la campanya El Casting Més Bèstia. Gràcies a la col·laboració altruista de l’agència de publicitat Contrapunt BBDO, FAADA mostra en un vídeo les reaccions d’indignació d’un grup de pares i mares els fills dels quals assisteixen a un càsting i a qui se’ls avisa que seran sotmesos a les pràctiques habituals amb què es tracta als animals que apareixen en TV.

Autora: Helena Escoda, activista pels drets dels animals.