Algú no deu dormir a les nits a Mercabarna, corren mals temps i cal buscar-se la vida, l’oncle Gilito també ho faria. Que t’arribi a les orelles que un sector molt proper a tu factura 1.000 milions de euros anuals, uff, això ha de fer mal. El passat 14 de juliol La Vanguardia publicava un article Alerta per evitar la pirateria en el sector de productes “eco”, escrit per Marta Vergoñós Pascual, sense fonament en alguna de les seves premisses.
Potser hauria de documentar-se abans d’escriure sobre alguna cosa que desconeix i no crear una sensació de falsa incertesa en un sector sanejat, ascendent i socialment avançat com és el de la producció i distribució d’alimentació ecològica. El diable es presenta sota moltes formes i l’enveja n’és una.
La distribució d’alimentació ecològica a Espanya, França i Alemanya, per citar alguns dels nostres veïns, es realitza de forma independent a les grans plataformes d’alimentació tradicional, ja que no és pura mercaderia com els productes d’alimentació convencionals. Els ecològics necessiten un tracte diferent (amb cura). Normalment, la majoria d’empreses productores i transformadores distribueixen el seu propi producte amb els seus propis mitjans o per mitjans logístics especialitzats, perquè el producte no pateixi canvis bruscos de temperatura o llargues exposicions al Sol, per esmentar algunes de les raons. Aquestes empreses distribuïdores són esmentades en l’article de La Vanguardia: “distribuïdors que no comptin amb els permisos necessaris però que exerceixin com a intermediaris” culpabilitzant al distribuïdor que el producte no estigui en les Grans Superfícies d’Alimentació i només disponible en botigues especialitzades de “difícil accés, mentre que als Estats Units el 90% de les compres que realitza el consumidor les realitza en supermercats o hipermercats”.
Srta. Vergoñós vostè va sentir campanes i no sap on. Ni això és Hawaii (USA), ni els distribuïdors d’alimentació ecològica a Espanya són uns pirates, ni el sector de la producció d’alimentació ecològica és partidari de signar el TTIP (Acord Transatlàntic per al Comerç i la Inversió).
Surti al carrer Srta. Vergoñós i abans de realitzar la compra passi per una òptica. A les principals ciutats d’Espanya trobarà en totes les Grans Superfícies d’Alimentació, en els seus lineals, productes d’alimentació ecològica, ben exposats, a bon preu. Compri’ls, consumeixi’ls i gaudeixin i si l’endemà en vol més tornarà a trobar-los en la prestatgeria, i així dia rere dia… la distribució funciona. Si per contra vostè prefereix comprar de forma més especialitzada, pot visitar els més de 4.000 comerços dedicats a l’alimentació ecològica a Espanya, alguns fundats fa més de 20 anys. Els aliments de producció ecològica estan certificats per entitats de control governamental i privat en cada comunitat autònoma, aquests certificats s’atorguen als productors distribuïdors que després comercialitzen els productes, que porten visible el segell de la certificadora o bé l’Euro Fulla en l’etiqueta del producte. L’ Euro Fulla certifica la producció ecològica a tot Europa.
Potser vostè va visitar algun mercat il·legal al carrer i, entre el sol d’aquests dies i la mercaderia mal exposada, va tenir algun tipus de miratge.
Autor: Enric Urrutia, director de Bio Eco Actual
