Com passa des de fa anys, un estudi recent ens torna a alertar del perill dels disruptors endocrins. Els centres d’investigacions científiques de França, República Txeca i el CSIC d’Espanya, conclouen que “l’exposició durant la vida fetal a contaminants ambientals com els disruptors endocrins altera la fertilitat masculina durant almenys tres generacions”.
Tal i com la nostra companya, Alba Cànovas, ens ha anat informant en els tres primers números d’aquest any, els disruptors endocrins (o EDC en anglès), provoquen, segons centenars d’estudis científics internacionals, alteracions no només en el sistema reproductor, sinó també en el neurològic i neuroinmunològic, així com malalties metabòliques i fins i tot càncers de tiroides, mama, testicles i pròstata.
Segons un estudi francès, “entrem en contacte amb 130 disruptors endocrins durant els tres àpats del dia”.
Un d’ells és el bisfenol-A (o BPA), present a l’interior de les llaunes de menjar i beguda, els recipients de plàstic, el film transparent i en altres productes quotidians com els tiquets del supermercat, CD’s, DVD’s, oclusions dentals, vidres d’ulleres, carcasses d’ordinadors, pintures i coles … Aquesta substància imita l’hormona estrogen i altera el sistema endocrí.
El 2011 la UE va prohibir el bisfenol-A dels biberons infantils. Però aquí va quedar la cosa. Els lobbies de la indústria del plàstic s’encarreguen de pressionar i s’aferren ara al polèmic tractat TTIP negociat en secret entre els EUA i la UE, per retardar una legislació al respecte. Com denúncia David Michaels en el seu llibre “El dubte és el seu producte: Com els assalts de la indústria sobre la ciència amenacen la seva salut”, es paguen estudis pseudocientífics per crear l’aparença falsa que hi ha controvèrsia científica sobre temes en els que, realment, no n’hi ha. Això ha passat amb el bisfenol-A i amb el Tritan, material que la indústria va treure com a substitut no-nociu del policarbonat (PC) i que diversos estudis científics independents dels EUA han demostrat que és més estrogènic.
Únicament França sembla haver-se pres seriosament aquest tema i el 2012, va aprovar una llei que prohibeix el bisfenol A en TOTS els materials, envasos i recipients que puguin estar en contacte amb aliments, sigui quina sigui l’edat de les persones a les que estiguin destinats . L’OMS i l’ONU advertien un any més tard que, els disruptors endocrins representen una “amenaça global que necessita ser contestada“. I és que els diversos estudis conclouen que produeix, entre altres coses, canvis en el comportament, hiperactivitat, agressivitat, diabetis i obesitat, pubertat precoç, reducció de la quantitat d’esperma i ovòcits, avortaments espontanis …
El 95% dels ciutadans de països occidentals contenen nivells de bisfenol-A en la seva sang. Un 99% ens arriba a través de l’alimentació i és a través de l’alimentació de les mares com arriba als fetus, el grup més vulnerable. Els estudis han detectat que, el bisfenol-A, es troba en major concentració en els fetus que en les mares.
El més recomanable seria utilitzar envasos de vidre per escalfar, emmagatzemar i conservar els aliments, però, com a mínim, hem de distingir els tipus de plàstics que tenim a casa i evitar-ne els més perjudicials. Generalment porten un símbol de reciclatge amb una numeració de l’1 al 7 dins i unes lletres:
A evitar: El policlorur de vinil (PVC amb codi 3), les resines epoxi (a l’interior de llaunes de conserva i refrescos i en la tapes de pots i ampolles de vidre) i molts policarbonats (PC amb codi 7), contenen bisfenol -A. El poliestirè (PE codi 6) allibera estirè quan s’escalfa.
Els més segurs serien els de codi 2 (PEAD), 4 (PDBD) i 5 (PP)
Existeix controvèrsia sobre si les ampolles d’aigua i refresc amb codi PET (1), transmeten o no bisfenol-A a l’aigua. En qualsevol cas no s’han de reutilitzar ni exposar a temperatures altes.
A més del tipus de plàstic tindrem en compte: l’estat del recipient (si està danyat), el temps de contacte i la temperatura dels aliments (en ambdós casos com més, més contaminació de substància passa a l’aliment) i el pH de l’aliment ( evitar especialment els aliments àcids i les begudes carbonatades).
Alliberament de substàncies químiques en els plàstics alimentaris
Autora: Marta Gandarillas, periodista – Bio Eco Actual Setembre 2015
