Quines conseqüències pot comportar utilitzar animals salvatges per  l’oci?

Gràcies a la intervenció de la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA), els últims animals que encara restaven a les instal·lacions del safari del parc aquàtic Aqualeón van poder trobar un final digne per les seves vides.

A principis de la dècada dels noranta, l’empresa Aspro Parks, propietària d’Aqualeón (Albinyana, Tarragona) va fer fallida a causa dels deutes acumulats. Aspro Parks, a més de ser propietària d’un conegut parc aquàtic, també disposava d’un safari on s’exhibien animals salvatges. Després de declarar-se en fallida, la Justícia va dictaminar que la responsabilitat del manteniment dels animals propietat de l’empresa requeia sobre la Generalitat de Catalunya.

Des de llavors, la Generalitat ha atorgat anualment una partida pressupostària que ha arribat a superar la xifra de més de mig milió d’euros, però, les condicions en què vivien els animals no eren les adequades. La Fundació Faada ha treballat durant més de tres anys per poder reubicar zebres, primats, antílops cobus negres, antílops cobus vermells en centres de recuperació especialitzats i, finalment, el passat 27 de Maig, es va poder dur a terme una operació extremament delicada, el trasllat dels últims animals que encara quedaven a les instal·lacions del parc: dotze lleons i quatre óssos bruns, un dels més grans rescats d’animals salvatges que mai s’hagi dut a terme a Europa.

animales entretenimiento

Els óssos i els lleons van ser traslladats amb èxit al centre de recuperació TWAS (The Wild Animal Sanctuary) a l’Estat de Colorado, el major santuari d’animals de EUA. Aquesta fundació nord-americana, a més d’acollir els animals, es va fer càrrec de la major part dels elevats costos econòmics de la logística del rescat.

The Wild Animal Sanctuary està especialitzat en la rehabilitació de grans carnívors que han patit el trauma d’haver estat privats de llibertat i allunyats del seu hàbitat natural. El centre té acreditada experiència des dels anys vuitanta, ha rescatat milers d’animals i compta amb un equip d’experts en atenció veterinària i rehabilitació etològica per fer possible que aquests animals tinguin una vida el més semblant possible a la que tindrien en el seu estat salvatge.

L’operativa del trasllat va començar amb l’anestèsia del primer grup de lleons. Luís Flores (veterinari de Wildvets especialitzat en animals salvatges) es va fer càrrec de la captura, sedació i monitorització, amb l’ajuda de tècnics de FAADA i un equip de veterinaris. Després es va procedir a la càrrega dels animals en les seves caixes de transport. L’operativa va continuar fins que els animals van emprendre el vol cap als EUA. El viatge va durar deu hores en un avió de càrrega de la companyia Lufthansa, equipat i adaptat especialment per al trasllat d’animals vius. Durant el trajecte, cada animal va viatjar en una gàbia de transport amb aigua i menjar, sota supervisió veterinària. L’operació va ser un èxit.

Després de la fallida de l’empresa, aconseguir un lloc per reubicar lleons i óssos no va resultar gens fàcil … ni tan sols hi havia possibilitats de trobar un lloc a Europa i els costos de trasllat de grans mamífers són molt elevats. Sense l’ajuda de TWAS ningú sap quin hauria estat el destí d’aquests animals.

Malgrat el final feliç, la trista història dels animals d’Aqualeón és una lliçó de vida per comprendre el gran error que comporta mantenir animals salvatges en captivitat.

Autora: Helena Escoda, activista pels drets dels animals – Bio Eco Actual Octubre 2015