Entrevista amb Markus Arbenz, Director Executiu d’IFOAM – Organics Internacional, per Isidre Martínez i Badia. Responsable del PAE (Producció Agrària Ecològica. Servei d’Ordenació Agrícola. Direcció General d’Agricultura i Ramaderia Generalitat de Catalunya.
Quan va sorgir el moviment de l’agricultura ecològica, la producció la feien petits productors i artesans alimentaris que distribuïen els seus productes a nivell local. Avui en dia, en canvi, ens trobem un sector ecològic cada cop més globalitzat, industrialitzat i depenent d’importacions. Com veus aquesta progressió, creus que aquest canvi és compatible amb les expectatives dels consumidors actuals?
És cert que l’agricultura ecològica s’ha desenvolupat enormement i que en molts països els productes orgànics es troben en una àmplia gamma de contextos. Hem aguditzat el que significa orgànic i hem dibuixat rígidament línies reconegudes internacionalment entre orgànic i no orgànic.
El orgànic s’ha convertit en molt més transparent i objectiu, però – amb creixent rellevància – en molts casos, també més anònim, el que pot ser lamentat per alguns.
Vam decidir tenir el factor d’impacte per tot el planeta i tota la gent en primer lloc i no volíem ser exclusius per a alguns operadors petits únicament sinó ser accessibles al major nombre possible. La mida petita de la granja o la necessitat de processament artesanal són molt bones característiques que estimem, però tots sabem que és un nínxol, que funciona brillantment per a alguns. No obstant això, nosaltres no volem reduir l’orgànic, ja que oferim una alternativa real a l’agricultura industrial basada en la química que té el potencial de reemplaçar-la totalment amb el temps. Tenim la responsabilitat de fer front als desafiaments globals, com la pèrdua de la biodiversitat, el canvi climàtic o la pobresa i la fam.
La majoria dels consumidors aprecien aquesta estratègia i es converteixen en crítics si som massa exclusius amb una oferta estreta i alts preus dels productes. Volen tenir productes assequibles i una excel·lent disponibilitat per a l’ús diari.
Les normes en base a les que es certifiquen els aliments ecològics arreu es refereixen majoritàriament a les pràctiques agrícoles i ramaderes, molt menys a les pràctiques de transformació d’aliments, i gairebé gens a les pràctiques comercials. Aquestes normes es van gestar en èpoques on hi havia menys productes transformats i el mercat comercial era molt més limitat. Creus que en la situació actual encara tenen sentit, o s’haurien de modificar?
L’agricultura en harmonia amb la natura i el desenvolupament sostenible de les comunitats agrícoles de territoris sencers ha estat l’objectiu principal. Atès que els agricultors orgànics també volien assegurar-se que els seus productes es mantenien valuosos, es van desenvolupar estàndards de processament. En alguns països, aquests són bastant avançats i sofisticats i formen part d’una comprensió del pensament holístic que inclou tota la cadena de valor. Exemples d’estàndards en el processament i el comerç inclouen, per exemple, aportacions i additius limitats, normes d’embalatge, requisits d’etiquetatge o restriccions de transport. Igual que en l’agricultura hi ha diferències entre les diferents marques i mercats amb les regles del Govern (UE) sent les regles bàsiques des de les quals les marques privades (per exemple Ecovalia) poden desenvolupar encara més.
Un 60% dels consumidors catalans de productes ecològics, preguntats sobre la qüestió, prefereixen productes no ecològics de proximitat a productes ecològics certificats d’importació. Però no tots els productes es poden obtenir d’origen local. Creus que es podrien incorporar dos nivells de certificació, un nivell bàsic, semblant a l’actual, complementat per un nivell més exigent, limitat als productes locals?
La proximitat és un criteri molt important per a la majoria de persones a tot el món i és genial que la gent estigui orgullosa dels seus productes. Les distàncies curtes també han de ser preferides per a la reducció d’energia en el transport i l’autenticitat del producte. No obstant això, local per si sol no és suficient, ja que la producció no sostenible, les estructures injustes o la crueltat en animals també succeeix al nostre voltant.
Per a molts productes, la proximitat és fonamental, però per altres no té sentit o és impossible a causa de les condicions ecològiques i climàtiques (haurien de produir vi a hivernacles els escandinaus amb una gran quantitat d’energia? No!).
La gran diversitat de condicions naturals, socials i culturals fan que l’aplicació de normes universals sobre la UE o a nivell mundial sigui absurda en molts casos. No crec que dos nivells resolguessin el problema ja que la realitat és més complexa pel que advoquem per criteris comuns i l’adaptació local i de situació de les normes.
No obstant això, hi ha etiquetes ecològiques especials que destaquen la producció local o domèstica (orgànic i local) sovint vinculada a les zones turístiques amb les que la gent té llaços emocionals. I és bo que sovint siguin particularment reeixides.
Crec que la transparència és molt important perquè els consumidors puguin fer la seva elecció informada. I per a les iniciatives locals, és important desenvolupar sistemes convincents creïbles que incloguin el principi de proximitat i que podrien necessitar ser diferenciats entre productes (ningú sembla prendre un cafè o vainilla catalana).
El sistema de producció ecològica comporta treballar amb uns costos més elevats, ja sigui pels costos ambientals que han d’assumir els productors, per l’aplicació de normes més exigents o pels mateixos costos derivats de la certificació. Els productors convencionals, en canvi, no tenen que assumir tots aquests costos i poden vendre més barats els seus productes. Com s’hauria de solucionar aquesta situació injusta? Què feu des d’IFOAM al respecte?
Per regla general, el consumidor orgànic paga una prima de preu i alguns governs paguen subsidis per a les pràctiques de producció sostenibles. Però estic d’acord, és una situació injusta, ja que només una part del valor afegit dels productes orgànics està en el producte per al benefici directe dels que paguen. Advoquem per els anomenats “Comptabilitat de Cost i Preu Veritable” amb el principi que els efectes externs positius i negatius estiguin inclosos en el preu. Per exemple, si algú contamina l’aigua amb fertilitzants i pesticides, també ha de pagar per això. En cas contrari, és el contribuent (en aquest cas per netejar l’aigua potable), les generacions futures (per exemple, menys oportunitats de producció a causa dels sòls degradats) o la naturalesa (espai vital enverinat) que tenen els danys. D’altra banda, els bons beneficis comuns produïts pels agricultors com la biodiversitat o la conservació del paisatge bell també han de ser premiats per la societat.
Una de les qüestions més importants per als consumidors és saber que els productes ecològics no tenen residus de pesticides i altres substàncies no desitjades, però la posició d’IFOAM – Organics Internacional al respecte, en la negociació del nou reglament europeu de la producció ecològica, és la de no acceptar l’establiment d’un límit màxim de decertificació diferent del convencional. Com s’explica aquest fet?
La promesa dels agricultors ecològics als consumidors és: “Jo no ús plaguicides sintètics ni fertilitzants” i ho fan amb tota la seva passió i els seus esforços, i assumeixen els riscos per això. La ciència demostra que els impactes d’aquesta promesa són cap o molt baixos nivells de residus. La Comissió de la UE va voler (i va fallar al parlament de la UE) passar de la promesa de no aplicació a la garantia d’inexistència de residus. Com a conseqüència, els agricultors han hagut d’assumir el risc de contaminació que ve del medi ambient. En altres paraules, els agricultors convencionals contaminen i si es dóna contaminació en els productes ecològics es fan responsables als que no utilitzen pesticides. A més d’això, la UE volia posar la càrrega (financera) de la prova i demostració sobre els agricultors orgànics. Això faria incrementar els costos i els preus per als consumidors orgànics. Això és injust i absurd ja que els contaminadors – no els que eviten les substàncies amb efectes adversos – haurien de pagar la factura.
La nova proposta de normes de producció ecològica a Europa exigeix cada cop més una integració agropecuària (alimentació del bestiar produït a la pròpia finca o de forma local). Tanmateix, aquesta integració no es demana a als processadors d’aliments ni als comercialitzadors. Davant d’aquesta situació desigual, quina postura propugna IFOAM – Organics Internacional?
Sobre la base dels principis (per exemple, de la proximitat), que hem discutit abans que tingués sentit integrar la cria d’animals i produir en una gran mesura el farratge a la granja. Un cop més, el focus principal de l’agricultura ecològica és l’agrícola i la producció amb recursos naturals sobre la base de cicles i biodiversitat. Pel que té sentit mantenir la vista en això i desenvolupar encara més la integritat de la finca. Alguns països demanen conversió de la granja sencera, sobretot perquè això és molt important per als consumidors i per a les comunitats agrícoles. Altres no ho fan i prefereixen l’opció de producció paral·lela. La cadena de valor, durant la transformació, s’ha de conservar i mantenir la integritat dels productes i ha de assegurar-se que els consumidors puguin saber el que passa a la granja.
El procés únicament orgànic és més aviat l’excepció que la regla. No obstant això, és la posició d’IFOAM – Organics Internacional que tots els operadors al llarg de la cadena de valor es comprometin amb el principi de millora contínua cap al que hem descrit en les “Directrius de Millors Pràctiques per a l’Agricultura i Cadenes de Valor”.
Les condicions de producció i de mercat són molt diferents d’unes zones i països a uns altres. Davant d’aquesta realitat, que seria més adequat?, que les normes per a la producció orgànica s’adaptin a aquestes diferències per permetre la producció de el màxim de productes en cada zona (hortalisses en els països nòrdics i llet en condicions àrides del Mediterrani) o que aquestes normes siguin més restrictives i cada lloc pugui produir només el que permetin les seves pròpies condicions?
No només tenim grans diferències entre continents i països, sinó també a nivell local i de vegades fins i tot varien significativament d’una granja a una altra. Per tant, certes regles realment necessiten ser específiques al context, han de facilitar i fomentar la producció local. D’altra banda, hi ha característiques comunes que són una necessitat i han de ser iguals a tot arreu (per exemple, no OGM, llista restringida dels productes agrícoles, període de conversió a l’agricultura ecològica). La gent ha d’entendre el perfil i la comunalitat del que és l’orgànic. El moviment ecologista va resoldre aquest dilema en tenir centenars de normes orgàniques a tot el món, però totes elles han de ser equivalents basades en una avaluació de criteris universals. Fem una crida a les normes que han passat l’avaluació, la “Família de Normes”.
Això vol dir que l’adaptació a les condicions locals té una alta prioritat i per tant té la proximitat. No obstant això, no estem tancats al comerç ni a facilitar l’intercanvi de productes. A vegades l’energia del transport és inferior a un alt ús d’energia per a la producció local o llarg temps d’emmagatzematge en els magatzems climatitzats per salvar les temporades.
