L’arribada del fred dispara l’activitat a les pistes d’esquí esportiu i d’esbarjo. De la mateixa manera que passa a les platges al llarg de l’estiu, aquest tipus d’instal·lacions s’atapeeixen d’esportistes, turistes i curiosos a l’hivern.
En ambdós casos l’activitat humana suposa una agressió per al medi natural, que pateix impactes de tota mena: els ecosistemes s’alteren i destrueixen a gran velocitat. En el cas de les pistes d’esquí el perjudici és enorme, des del mateix moment de la seva construcció.
Aixecar una instal·lació d’aquestes característiques suposa arrasar la vegetació natural de la zona, fer nombroses excavacions i crear espais artificials que espanten a qualsevol ésser viu. Flora i fauna queden totalment destruïdes per satisfer els anhels dels més de sis milions d’esquiadors que cada any acudeixen a les pistes d’esquí d’Espanya, segons dades de l’Associació Turística d’Estacions d’Esquí i de Muntanya (Atudem).
L’impacte de construcció no es queda en la devastació de la flora i la fauna de la zona d’esquí, ja que l’aixecament d’una pista comporta la construcció d’un altre tipus d’instal·lacions annexes, així com d’urbanitzacions limítrofes. Les empreses responsables s’encarreguen de talar els arbres que siguin necessaris perquè hi hagi espai per a tot.
Els efectes devastadors d’una pista d’esquí sobre l’ecosistema que l’envolta es fan especialment patents quan finalitza la temporada hivernal i la calor fon la neu, un ‘or blanc’ que tot esquiador desitja. Perquè mai falti en plena temporada, les estacions compten amb instal·lacions específiques i molt costoses per produir neu artificial.
A més de l’enorme despesa elèctrica que comporten els canons de neu, la seva presència destrossa el paisatge. Perquè funcionin i puguin omplir de neu el màxim nombre de quilòmetres, els canons necessiten dos elements: aire a pressió i aigua. I d’on s’obté aquest últim bé natural? Doncs de rius, embassaments i llacs propers mitjançant bombes d’extracció i un enorme i nociu entramat de canonades. Es calcula que els canons consumeixen prop de 2,8 milions de litres d’aigua per cada quilòmetre de pista.
Amb tots aquests factors, les tradicionals pistes d’esquí es converteixen en un enemic de l’ecosistema, per la qual cosa cal promoure instal·lacions respectuoses amb l’entorn i que apostin per un model sostenible.
Autora: Rosa Fernández, Periodista
