La carn vermella de major consum mundial és la carn de porc i la seva demanda en les últimes dècades ha experimentat un fort increment, segons les dades de la FAO, l’Organització de Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura. El sector porcí ha assolit la xifra dels mil milions en 2015, el doble que en la dècada de 1970.

Espanya és el quart productor porcí del món (gairebé 30 milions de caps segons les enquestes ramaderes de 2015 difoses pel MAGRAMA, Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient) per darrere de la Xina, els EUA i Alemanya.

Hi ha més de 2000 explotacions ramaderes a tot Espanya i Catalunya lidera el sector porcí sent la comunitat més productora en porcí blanc, amb gairebé 7milions i mig d’animals, seguida d’Aragó (gairebé 6 milions i mig), Castella i Lleó (una mica més de 3 milions i mig de porcs) i Andalusia (poc més de 2 milions).

El risc de l’excés de purins

Les grans explotacions intensives amb milers de porcs han substituït als petits ramaders i el benefici que antigament suposava el fem dels porcs per augmentar la fertilitat del terreny ha passat des de ja fa anys a convertir-se en un dels majors problemes ambientals i de salut pública.

Aquestes granges intensives fan servir sistemes de neteja que utilitzen l’aigua a pressió per l’arrossegament de les deposicions sòlides i líquides dels porcs, de manera que es produeix un fem liquat resultant de la barreja d’aigua, orins, excrements i restes de pinsos que es denomina “purí”. Els purins continuen conservant el seu valor com a adob mineral, però la dificultat per al seu maneig i transport a causa del seu alt contingut en aigua (95%) i l’alta concentració d’explotacions ramaderes en regions sense suficient terreny proper per aprofitar la quantitat de purins com adob mineral, provoca un excedent que comporta, no només males olors sinó també emissió de gasos d’efecte hivernacle, amoníac, metà, contaminació de sòls per excés de nutrients (nitrogen, fòsfor i potassi) i contaminació d’aigües superficials i subterrànies per els seus nitrats.

L’OMS ja va advertir del perill de consumir aigua que contingui més de 25 mil·ligrams de nitrats per litre. No obstant això, a la UE es permet el consum d’aigua la concentració de nitrats de la qual no superi els 50 mil·ligrams per litre, nivell, per cert, àmpliament superat en molts aqüífers espanyols (per exemple, segons les dades d’ Ecologistes en Acció, les anàlisis de deus a la comarca d’Osona, a Catalunya, van donar índexs de nitrats per sobre dels 400 mil·ligrams per litre).

contaminacion purines

Les “batzegades” de la normativa

Després del Reial Decret que es va aprovar a Espanya el 1998, sobre renovables, residus i cogeneració (l’obtenció d’energia elèctrica i tèrmica simultàniament), es va decidir incentivar projectes privats de desimpacte de purins aplicant aquest mètode i hem arribat a tenir al voltant de 30 plantes a Espanya (molt lluny de les 1400 d’Itàlia o les 9000 d’Alemanya).

ADAP, l’Associació d’Empreses per al Desimpacte Ambiental dels Purins, que agrupa aquestes empreses de plantes de cogeneració, ha comptabilitzat que a Espanya es generen més de 7 milions de tones d’excedents contaminants.

En aquestes plantes, s’obté un adob orgànic sec i aigua neta, a més de generar electricitat i proporcionar calor. El procés evita també l’emissió de gasos volàtils i per tant d’olors. No obstant això, al febrer de 2014, sis plantes de tractament de purins de Catalunya van deixar de processar 600 milions de litres des del seu tancament per la retallada a la generació d’energies renovables. Davant del tancament de plantes, l’Associació de Productors de Bestiar Porcí (Anprogapor), anunciava que algunes granges havien optat per ampliar les anomenades basses d’emmagatzematge en les seves finques, de manera que poden tenir emmagatzemat durant gairebé un any els purins per després emprar-lo en abonat del terreny proper a la granja.

No obstant això controlar les bones pràctiques i els abocaments de purins és molt complicat.

Encara que existeix alguna normativa com a real decret d’ordenació de les explotacions porcines i algunes altres lleis autonòmiques la veritat és que no es fa un seguiment ni vigilància adequats per part de l’Administració i encara trobem moltes granges amb més porcs dels autoritzats, abocaments directes a lleres públiques, basses clarament inadequades i ineficaces .. i quan se sancionen, l’import a pagar és insignificant per al terrible dany causat.

Entre 2010 i 2014, només a Catalunya, els agents rurals van detectar 75 abocaments de purins, dels quals 64 van acabar en un procediment administratiu, d’aquests, el 70% van culminar amb una sanció, per un import que oscil·la entre 600 i 1.000 euros, segons el Departament d’Agricultura.

Microalgues que s’alimenten de purins

Els investigadors del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat d’Almeria (UAL) han demostrat que les microalgues poden créixer en les aigües residuals procedents d’explotacions porcines. Precisament el nitrogen i el fòsfor dels purins constitueixen la base de la nutrició d’aquests microorganismes verds. Segons els investigadors, “d’aquesta manera es podria tancar el cicle del nitrogen d’una forma positiva per a l’ecosistema”. L’ús de purins per alimentar les microalgues, evitaria la fabricació de fertilitzants i al mateix temps s’ oferiria una solució respectuosa amb el medi ambient per al problema de les deixalles de purins. A més amb el nitrogen dels purins es podria produir biomassa de microalgues que serviria, entre altres coses, per fabricar biofertilitzants per a l’agricultura.

Podria ser aquesta una manera de recuperar el vincle entre la ramaderia i l’agricultura i conservar així la fertilitat del sòl i el bon estat de les aigües. Tot i així, hauríem de plantejar-nos, si més no, la tornada a una explotació familiar davant la industrial, per no repetir el de qüestionar tot el nostre model agroalimentari que poc té a veure amb la sostenibilitat del nostre planeta. De poc serviran les cimeres sobre el clima si no es prenen mesures respecte a aquests temes.

Autora: Marta Gandarillas, periodista. Bio Eco Actual